Corfú (ciutat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Arquitectura: retoc de redacció
Afegeixo informació sobre la Universitat Jònica extreta de l'article homònim
Línia 14:
Les antigues fortificacions de la ciutat, anteriorment tan àmplies que requerien una força d'entre 10.000 i 20.000 soldats per encarregar-se d'elles, van ser en gran part derruïdes pels anglesos en el {{segle|XIX}}. En diverses parts de la ciutat es poden trobar cases de l'època [[República de Venècia|veneciana]], amb alguns trets del seu passat esplendor, però són poques comparades amb les cases [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssiques]] dels britànics dels segles XIX i principis del XX. El palau, construït el 1815 per Sir [[Thomas Maitland]] (1759-1824; Lord alt comissionat de les [[Illes Jòniques]]) és una gran estructura de pedra maltesa blanca. Prop de [[Gasturi]] hi ha l'[[Achilleion (Corfú)|Achilleion]] construït en estil pompeià per l'emperadriu [[Isabel d'Àustria]] i adquirit el 1907 per l'emperador alemany [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]].
 
De les 37 esglésies gregues les més importants són la catedral, dedicada a la Mare de Déu de la Cova, la de Sant Spiridon, amb la tomba del sant patró de l'illa, i l'església suburbana de Sant Jàson i Sant Sosípatre, suposadament la més antiga de l'illa. La ciutat és la seu d'un arquebisbat catòlic i un altre grec ortodox, i té un ''gymnasium'', un teatre, una societat agrícola i industrial, una biblioteca i un museu, conservats en els edificis anteriorment dedicats a lal'Acadèmia universitatJònica, que va ser fundada per [[Frederick North]], cinquè comte de Guilford (1766-1827, ell mateix primer canceller el 1824) el 1823, però dissolta al cessament del protectorat anglès. El [[1984]], durant el govern del primer ministre [[Andreas Papandreu]], es va fundar la [[Universitat Jònica]] (en [[Grec modern|grec]] Ιόνιο Πανεπιστήμιο) con a descendent de l'antiga Acadèmia Jònica.
 
Basant-se en l'avaluació de l'[[ICOMOS]] de l'antiga ciutat de Corfú, va ser inscrita en la llista de llocs del [[Patrimoni de la Humanitat]]. Els experts de l'ICOMOS van destacar que "al voltant del 70% dels edificis anteriors al segle XX daten del període britànic" i que «blocs sencers van ser destruïts» a la ciutat vella pels bombardejos aeris de la [[Segona Guerra Mundial]]; van ser «reemplaçats per noves construccions als anys 1960 i els anys 1970». El teixit urbà va ser classificat com predominantment del període neoclàssic «sense trets arquitectònics especials pels que pogués distingir».