Front Popular de Letònia: diferència entre les revisions

=== Antecedents ===

El moviment independentista de [[Letònia]] es va iniciar amb petites manifestacions per la independència i els drets humans el [[1986]]. Les primeres manifestacions, organitzades per [[Helsinki-86]], van ser, però, suprimides pel govern de l'[[RSS de Letònia]]. El punt de ruptura es va produir l'estiu de [[1988]]. Molts prominents letons anunciaren públicament el seu suport a una major autonomia per a Letònia. Els diaris letons van començar a escriure sobre els aspectes de la història de Letònia, que havia estat prohibida durant el període soviètic (per exemple, com Letònia havia estat ocupada en 1940). La [[bandera de Letònia]], que havia estat prohibida durant el període soviètic va ser reivindicada. En resum, havia començat un fort ressorgiment de la identitat nacional letona.

=== Formació del Front (1988-1990) ===

El [[2 de juny]] del [[1988]] un plenari d'artistes es constituí en ''Latvijas Tautas fronte'' (Front Popular Letó), amb 207.000 socis; entre d'altres hi havia l'advocat Ilmars Bisher (1930), els lectors de la [[universitat de Riga]] [[Ivars Godmanis]] (1951) i [[Dainis Ivans]] (1955), el militar i filòleg [[Janis Jurkans]] (1948), Andrejs Pantalejus (1961), l'escriptor [[Janis Peters]] (1939), el metge Romualds Ražuks (1955), el jutge Andris Teikmanis (1959) i els advocats [[jueu]]s Mavreks Vulfsons (1918), Ruta Mariash i Abram Kletskin, i el periodista jueu Igor Movel. Al cap de poc el seu nombre d'inscrits arribaria als 250.000 individus.