Timgad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla de format de referències |
m Enllaços |
||
Línia 16:
La instal·lació del [[Regne vàndal]] a l'[[Àfrica]] a partir de l'any [[429]] dC, fou el punt de partida d'una sèrie d'enfrontaments que determinaren la fi de Timgad. Sens dubte, els vàndals varen ocupar ràpidament l'Aurès i sembla que [[Genseric]] es volgué reservar la regió. Tot i això, l'ocupació fou de curta durada. La regió de l'Aurès fou atacada pels [[mauri]], que varen prendre possessió de la serralada a tot tardar l'any [[484]] dC: Timgad fou presa i evacuada per tal que cap enemic s'hi pogués instal·lar. La reconquesta del mauri es féu en detriment dels habitants de la ciutat i dels libis romanitzats de la serralada.<ref>P. Morizot, "Aurès", ''Encyclopédie Berbère'', p. 1106</ref> Tot i això, no cal pas imaginar-se una destrucció total de la ciutat i el cessament de tota activitat: les muralles foren arrasades i els habitants deportats, segons [[Procopi de Cesarea]], però l'arqueologia documenta una continuïtat en les activitats agrícoles i que “a la mateixa ciutat subsistí una vida precària”.<ref>Christian Courtois, ''Timgad'', 1952</ref>
La conquesta [[
Aquesta potent fortalesa era part d'una operació de fortificació més àmplia per tal de protegir la regió contra un nou atac dels mauri. En efecte, Procopi relata que, a part de Timgad, altres quatre ciutats de la regió foren fortificades. La gran quantitat d'inscripcions llatines que foren retirades del fòrum per ser utilitzades de material constructiu a la fortalesa és un símptoma que l'època d'esplendor de la ciutat ja formava part del passat i que, a partir d'aquell moment, l'únic que realment comptava era la fortalesa. És sota els seus murs que es reorganitzà la vida urbana. Més enllà del relat de Procopi, que podria contenir alguns tòpics i exageracions, sembla que el territori de la ciutat en tot moment estigué cultivat durant aquesta època.<ref>M. Janon, 1980, {{p.}}348</ref>
|