Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per [[Ramon Berenguer IV]], el cedeix l'any 1149 a [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]], esdevenint la comanda d'Amposta, que donarà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]],<ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> fins a l'any 1280, en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]], encara que el priorat mantindrà el nom.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref> L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de [[Orde de Sant Jordi d’Alfama|Sant Jordi d’Alfama]], per concessió del rei Pere III.

Durant la [[guerra civil catalana]], el castell es posicionà contra [[Joan II d'Aragó]]., i a causa d'això, Elel 2 d'octubre de 1465, l'exèrcit reial inicià un setge fluvial i terrestre sobre el castell, que el danyà greument, i n'acabà provocant la capitulació, el 21 de juny de 1466.<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref>