Jusepe Leonardo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
A partir de 1616, després de la mort del seu pare, la seva tieta i la seva àvia, i apareix per primera vegada documentat com a pintor. A Madrid, va ser deixeble de [[Pedro de las Cuevas]], a la casa del qual va viure i treballar entre 1616 i 1621, on va formar-se amb artistes com [[Antonio de Pereda]], [[Juan Carreño de Miranda]] i [[Francisco Camilo]]. Durant aquest període deixarà de tenir relacions amb la part de la família fruit del segon matrimoni patern, i començarà a utilitzar el cognom Leonardo com a signatura, possiblement també per ocultar un origen jueu.{{sfn|Centellas|any=2001|p=2}}
El [[1621]] s'independitza del seu mestre i es casa amb María de Cuéllar, vídua del pintor Francisco del Moral, que era vuit anys més gran que Leonardo i tenia una filla. Va establir-se al carrer de Huertas, via la zona de la qual hi residia gran part dels autors d'arts de l'època. Ben aviat va tenir relació amb la cort, si bé els seus inicis no van ser bons, gràcies a la fama aconseguida a través de treballs a parròquies i monestirs de Madrid i Toledo.{{sfn|Centellas|any=2001|p=2}} El tractadista [[Jusepe Martínez]] informar que durant aquesta època va aprendre d'[[Eugenio Cajés]].<ref name=prado>{{ref-web|url=https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/leonardo-jusepe/|consulta=8 octubre 2014|títol=Jusepe Leonardo|obra=Enciclopedia online|editor=[[Museu del Prado]]|llengua=castellà}}</ref>
El 1634, juntament amb altres artistes com [[Diego Velázquez]], [[Francisco de Zurbarán]] i [[Vicente Carducho]], rep l'encàrrec de realitzar la decoració del [[palau del Buen Retiro]], per al qual Leonardo va realitzar dos quadres de batalles per al ''Salón de Reinos'': la ''Presa de Brisach'' i ''La rendició de Juliers''. També va col·laborar en la sèrie de quadres dels reis gots amb el d'Alaric.<ref name=prado/>{{sfn|Centellas|any=2001|p=3}}
La seva bona relació amb la cort, va fer que el [[1638]] demanés ser pintor del rei, a la mort de Cajés i Carducho, però aquesta li va ser denegada. Malgrat això, continuarà treballant a Madrid fins a [[1648]], moment en què alguns tractadistes coneguts seus afirmen que se li manifesta una malaltia mental, i es trasllada de nou a Aragó, internant-se a l'Hospital de Saragossa fins a la seva mort. El 1653, la seva esposa es declara vídua, però l'any de mort exacta de Leonardo és desconeguda.<ref name=prado/>{{sfn|Centellas|any=2001|p=4}}
== Estil ==
| |||