Mercuri (planeta): diferència entre les revisions

|editor=NASA JPL|consulta=2008-04-07 }}</ref>

|consulta=2007-08-28 }}</ref><br />0,3829 terres

|editorial=Springer|isbn=1852337311 }}</ref> La densitat de Mercuri és la segona més alta del [[sistema solar]], amb 5.427 g/cm³, poc menys que la densitat de la [[Terra]], de 5.515 g/cm³.<ref name="nssdcMercury" /> Si es descomptés l'efecte de la compressió [[gravetat|gravitatòria]], els materials que componen Mercuri serien més densos, amb una densitat descomprimida de 5,3 g/cm³ força diferent dels 4,4 g/cm³ de la [[Terra]].<ref>{{ref-web

|doi=10.1007/BF00653933 }}</ref> Els geòlegs estimen que el nucli de Mercuri ocupa al voltant del 42% del seu volum; per a la Terra, aquesta proporció és del 17%. Investigacions recents indiquen que Mercuri té un nucli fos.<ref name="cornell">{{ref-notícia|nom=Lauren|cognom=Gold

|obra=Chronicle Online|consulta=12-05-2008 }}</ref><ref name=nrao>{{ref-notícia|cognom=Finley|nom=Dave|data=03-05-2007

|consulta=12-05-2008 }}</ref>

|doi=10.1016/0019-1035(88)90118-2 }}</ref>

|doi=10.1006/icar.1996.0242|publicació=Icarus|volum=124|pàgines=690 }}</ref> Una característica distintiva de la superfície de Mercuri és la presència de moltes crestes estretes, algunes de les quals s'estenen al llarg d'uns quants centenars de quilòmetres. Es creu que es van formar quan el nucli i el mantell de Mercuri es van refredar i contraure, en un moment en què l'escorça ja s'havia solidificat.<ref>{{ref-publicació

{{ref-publicació|article = The partial volatilization of Mercury|autor = Cameron, A. G. W.|publicació = Icarus|volum = 64|exemplar = 2| pàgines = 285–294|any = 1985|doi = 10.1016/0019-1035(85)90091-0 }}</ref> A aquestes temperatures, una bona part de la superfície rocosa de Mercuri es podria haver vaporitzat, formant una atmosfera de "vapor de roca", que el [[vent solar]] es podria haver endut.<ref name="CameronAGW1" />

|doi = 10.1016/0019-1035(78)90064-7}}</ref> Cadascuna d'aquestes tres hipòtesis en prediu una composició de la superfície diferent, i hi ha dues missions espacials en curs cap a Mercuri, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], amb l'objectiu de fer-hi observacions i verificar-ne les hipòtesis.<ref name="MSGRgrayzeck">{{ref-web|nom=Ed|cognom=Grayzeck|url=http://messenger.jhuapl.edu/|títol=MESSENGER Web Site|editor=Johns Hopkins University |consulta=07-04-2008 }}</ref><ref name="ESA pages">{{ref-web| url=http://sci.esa.int/science-e/www/area/index.cfm?fareaid=30|títol=BepiColombo|obra=ESA Science & Technology|editor=European Space Agency|consulta=07-04-2008 }}</ref>

|pmid=17799708 }}</ref> La intensitat de la [[Sol|llum solar]] a la superfície de Mercuri és d'entre 4,59 i 10,61 vegades més gran que la constant solar (1370 Wm^{{{mida|1=−2}}}).<ref>{{ref-llibre|títol=Physics and Chemistry of the Solar System|autor=John S. Lewis|pàgines=461|editorial=Academic Press|any=2004|url=http://books.google.cat/books?id=ERpMjmR1ErYC&pg=RA1-PA461&lpg=RA1-PA461&dq=solar-constant+mercury+-wikipedia+-wiki+-encyclopedia&source=web&ots=5jprP6dXYk&sig=iJEN0OU01yxgxnZhPcG17z-exYw&hl=ca#PRA1-PA461,M1

|pmid=17748898 }}</ref> Encara que el gel no és l'única causa possible d'aquestes zones reflectives, els astrònoms creuen que n'és la més possible.<ref>{{ref-web

}}</ref> En comparació, la placa de gel [[Antàrtida|antàrtica]] de la Terra té una massa d'aproximadament 4×10¹⁸ kg, i el pol sud de [[Mart (planeta)|Mart]] conté uns 10¹⁶ kg d'[[aigua]].<ref name="Zahnle1" /> L'origen del gel a Mercuri encara és desconegut, però les dues teories més raonables són l'expulsió de gasos de l'interior del planeta o la deposició per impactes de [[cometa|cometes]].<ref name="Zahnle1" />

|editorial=Cambridge University Press|isbn=0521645875 }}</ref> Al contrari que a la Terra, els pols de Mercuri estan gairebé alineats amb l'eix de gir del planeta.<ref name="qq">{{ref-web|autor=Staff|data=30 de gener de [[2008]]

|editor=NASA|consulta=07-04-2008 }}</ref> Mesures de la Mariner 10 i MESSENGER han indicat que la força i la forma del camp magnètic són estables.<ref name="qq" />

|doi=10.1016/S0032-0633(01)00093-9 }}</ref>

|editorial=Springer|isbn=1852337311 }}</ref>

|any = 1997|isbn=0-306-45567-6 }}</ref>

|pmid=17768871 }}</ref>

|pàgines=848–850|doi=10.1038/nature02609 }}</ref>

|editor=NASA|consulta=23-05-2008 }}</ref> Malgrat la seva lluentor, l'observació de Mercuri és complicada per la seva proximitat amb el [[Sol]]. Mercuri només pot ser observat durant un curt període durant l'alba o la posta. El [[Telescopi Espacial Hubble|telescopi espacial Hubble]] mai no pot observar Mercuri, per precaucions de seguretat que eviten que apunti massa a prop del [[Sol]].<ref>{{ref-publicació

|pàgines=2458–2464|doi=10.1086/301323 }}</ref>

|lloc=Austria|any=1989|pàgines=146 }}</ref> Les observacions [[Babilònia|babilòniques]] de Mercuri daten del primer mil·lenni aC. Anomenaven el planeta ''Nabu'' en honor del missatger dels déus en la seva [[mitologia]].<ref name="JHU history">{{ref-web|any=2008|autor=Staff

|editor=NASA JPL|consulta=07-04-2008 }}</ref>

Els [[Antiga Grècia|grecs antics]] de l'època d'[[Hesíode]] coneixien el planeta com a Στίλβων (''Stilbon''), que significa 'el que brilla', i Ἑρμάων (''Hermaon'').<ref>{{ref-llibre |autor= H.G. Liddell i R. Scott |coautors=''rev.'' H.S. Jones and R. McKenzie |títol=Greek–English Lexicon, with a Revised Supplement |edició=9a ed.|any=1996 |editorial=Clarendon Press |lloc=Oxford |isbn=0-19-864226-1 |pàgines=690 i 1646 }}</ref> Els grecs posteriors van anomenar el planeta ''[[Apol·lo]]'' quan era visible al matí i ''[[Hermes]]'' quan era visible al capvespre. Al voltant del {{segle|IV|-|s}}, alguns astrònoms grecs van entendre que els dos noms es referien al mateix planeta. Els [[Antiga Roma|romans]] van anomenar el planeta en honor del déu missatger [[Mercuri (mitologia)|''Mercuri'']] (en [[llatí]], ''Mercurius''), que igualaven amb el grec [[Hermes]].<ref name="Dunne" /><ref>{{ref-llibre

|pàgines=9–11 }}</ref>

|editorial=Birkhäuser|isbn=0387953108 }}</ref> La [[mitologia]] [[hinduisme|hindú]] utilitzava el nom ''[[Budha]]'' per a Mercuri, i es creia que aquest [[déu]] presidia els [[dimecres]].<ref>{{ref-llibre

|editorial=Samskrita Bharati|isbn=8187276274 }}</ref> El déu [[Odin (déu)|Odin]] (o Woden) de la [[Llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica|mitologia germànica]] també s'associava amb el planeta Mercuri i l'origen del nom anglès per a dimecres (''Wednesday'') és una paraula derivada del dia de Woden.<ref>{{ref-llibre

|isbn=0521632803 }}</ref> Els [[maia|maies]] representaven Mercuri com un [[mussol]] (o possiblement quatre; dues per al matí i dues per al capvespre), que servia com a missatger cap al submón.<ref>{{ref-llibre

|isbn=0292752261 }}</ref>

Un esdeveniment molt estrany és que un planeta passi per davant d'un altre ([[ocultació]]), vist des de la Terra. Mercuri i Venus s'oculten l'un a l'altre cada uns quants [[segle]]s, i l'esdeveniment del [[28 de maig]] del [[1737]] és l'únic observat en tota la història, i fou vist per [[John Bevis]] a l'observatori [[Royal Greenwich Observatory|Royal Greenwich]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Sinnott |nom=RW |coautors=Meeus, J |any=1986 |article=John Bevis and a Rare Occultation |publicació=Sky and Telescope |volum=72 |pàgines=220 |url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1986S&T....72..220S }}</ref> La següent ocultació de Mercuri per Venus serà el [[3 de desembre]] del 2133.<ref>{{ref-llibre

|isbn=0684865807 }}</ref>

|consulta=23-05-2008 }}</ref> A la [[dècada]] del [[1880]], [[Giovanni Schiaparelli]] cartografià el planeta més acuradament, i va suggerir que el període de rotació de Mercuri era de 88 dies, el mateix que el seu període orbital a causa del seu acoblament de marea.<ref>{{ref-publicació

|doi=10.1086/120099 }}</ref> Aquest fenomen és conegut com a ''rotació síncrona'' i també existeix a la Lluna i la Terra. L'esforç de cartografiar la superfície del planeta fou continuat per [[Eugenios Antoniadi]], que va publicar un llibre el [[1934]] que n'incloïa dos mapes i les seves pròpies observacions.<ref name="chaikin1" /> Bona part de les característiques de la superfície, particularment les característiques d'albedo, agafen el nom del mapa d'Antoniadi.<ref>{{ref-llibre|url=http://history.nasa.gov/SP-423/sp423.htm|títol=Atlas of Mercury|editorial=[[NASA]] Office of Space Sciences|autor=Merton E. Davies, et al|any=1978|capítol=Surface Mapping|urlcapítol=http://history.nasa.gov/SP-423/surface.htm|consulta=28-05-2008}}</ref>

|doi=10.1086/109772 }}</ref><ref>{{ref-llibre

|urlcapítol=http://history.nasa.gov/SP-4218/ch5.htm }}</ref> Tres anys després, observacions per radar fetes pels [[EUA|americans]] [[Gordon Pettengill]] i R. Dyce, utilitzant el [[radiotelescopi]] de 300 metres de l'[[Arecibo Observatory|observatori d'Arecibo]] de [[Puerto Rico]], van concloure que el període de rotació del planeta era d'uns 59 dies.<ref>{{ref-publicació

|doi=10.1038/2061240a0 }}</ref><ref>[http://scienceworld.wolfram.com/astronomy/Mercury.html Mercury] at Eric Weisstein's 'World of Astronomy'</ref>

|volum=39 |exemplar=1|pàgines = 143–151|doi=10.1016/S0094-5765(96)00131-2 }}</ref>