Lak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
Consta de cinc dialectes: ''ashti kuli, balkhar, vitskh, vikhli'' i ''kumukh'', que forma la base de la llengua literària lak. Des de finals del segle XIX s'escriu en caràcters àrabs; l'[[alfabet llatí]] fou emprat del 1928 al 1938, i des d'aleshores en ciríl·lic. Abans que el lak esdevingués llengua escrita, usaven l'àrab. Avui és una de les 9 llengües oficials del Daguestan, tot i que fins ara no s'havia emprat en l'ensenyament (només ho fou durant el període 1920-1960 fins a cinquè, però des d'aleshores només es fa en rus). També té un diari ''Ilchy'' (Llum) i ''Tslubarz'' (Lluna nova, 1952) que ja no s'edita, i una estació de ràdio.
El lak ha estat emprat com a llengua literària per autors com [[Garun Saidov]] (1891-1919), cap de l'Oficina d'Agitació o Educació Bolxevic al Daguestan i primer autor dramàtic en lak, [[Jussup Khappalajev]] (1916) amb ''Estrelles de felicitat'' (1950), ''Mugutin Sharinov'' (1893-1937) amb ''Shagalai'' i ''Gabibat i Gadzhijev'' (1919), Said Gabiev, Abutalif Gafurov i Abdurahman Omarov.
== Enllaços externs ==
| |||