Indefensió apresa: diferència entre les revisions

Experiments posteriors han servit per confirmar l'efecte depressiu de sentir una manca de control en un estímul aversiu. Per exemple, en un experiment, van posar a persones a fer tasques mentals amb la presència d'un so distractiu. Les persones a les quals se'ls va donar la possibilitat d'apagar el so, rarament es van aixecar a fer-ho, tot i així, van exhibir millors resultats que aquelles persones que no tenien la possibilitat d'aturar-lo. Així, n'hi havia prou de tenir la noció de poder apagar el so per contrarestar-ne els efectes. El 2011, un estudi en animals va trobar que els animals amb control sobre els estímuls estressants exhibien canvis en l'excitabilitat de certes neurones a l'escorça prefrontal. Els animals que no tenien control d'aquests estímuls no exhibien aquest efecte i mostraven signes consistents amb la indefensió apresa i l'ansietat social.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cole|nom=C. S.|cognom2=Coyne|nom2=J. C.|any=1977|títol=Situational specificity of laboratory-induced learned helplessness in humans|publicació=Journal of Abnormal Psychology|volum=86|exemplar=6|pàgines=615–623|doi=10.1037/0021-843X.86.6.615}}</ref>