Lucrècia Borja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
== Núpcies i descendents ==
=== Primeres núpcies ===
Es casà el [[12 de juny]] de [[1493]] a la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]], en una [[missa]] oficiada pel [[papa]] [[Alexandre VI]], amb '''[[Joan Sforza]]''', senyor de [[Pesaro]] i descendent de la [[Sforza|dinastia Sforza]]. Aquest enllaç va revelar les aliances entre el [[papat]] i el [[ducat de Milà]], en aquells moments sota control de [[Lluís Maria Sforza|Lluís Sforza, ''Il Moro'']]. La unió va durar tant com l'aliança política que la justificava, i quan la política papal es decantà a favor de la dinastia aragonesa de [[Regne de Nàpols|Nàpols]] el matrimoni fou anul·lat adduint que no havia estat consumat el [[1497]].
=== Estranyes relacions ===
Línia 25:
* Roderic d'Aragó ([[1499]]-[[1512]]), príncep de Biscaglia i duc de Sermoneta
Amb el temps, aquesta aliança es va tornar políticament adversa, entre altres motius per les intrigues maquiavèl·liques dels [[família Borja|Borja]]. Cèsar ordenà matar Alfons, el qual fou atacat una nit de juliol de [[1500]] i quedà ferit. En venjança, els homes d'Alfons disparen a Cèsar amb els seus arcs quan caminava pel jardí, jurant aquest novament venjança. Lucrècia, sabent el mal que volia fer el seu germà, no se separà dia i nit del costat d'Alfons, fins que enganyada per Cèsar abandonà la seva cambra, moment en el qual un home de confiaça dels Borja assassinà Alfons.
=== Terceres núpcies ===
Línia 34:
* Alexandre d'Este ([[1514]]-[[1516]])
* [[Francesc d'Este]] ([[1516]]-[[1578]]), marquès de Massalombarda
* [[Elionor d'Este]] ([[1515]]-[[1575]]), [[religiosa]]
* [[Isabel Maria d'Este]] ([[1519]]-[[1521]])
Línia 41:
[[Fitxer:02 Corpus Domini Ferrara - Sala del Coro o sala delle Clarisse - Tombe estensi.jpg|miniatura|Tomba d'[[Alfons I d'Este]] i de la seva esposa, Lucrècia Borja, a [[Ferrara]]]]
Lucrècia havia sortit de Roma el [[1502]] per instal·lar-se a la cort ducal dels Este i ja no va tornar mai més a la ciutat. La historiografia d'arrel romàntica ha interpretat els anys a Ferrara com un retir [[burgesia|aburgesat]] que la salva de la caiguda dels Borja. La mort d'Alexandre deixa Lucrècia en una situació delicada, davant de la campanya de descrèdit contra la família, tot i que la relació amb els [[Este]] la manté relativament al marge. Un cop Cèsar iniciï el període que el durà de presó en presó a [[Península Itàlica|Itàlia]] i a la [[península Ibèrica]], Lucrècia intercedirà a favor seu davant de diverses autoritats, entre les quals hi ha el seu sogre, que considera la possibilitat d'una tornada de Cèsar a la [[Romanya]].
En heretar el seu marit el [[ducat de Ferrara]] i [[Ducat de Mòdena|Mòdena]] el juny de [[1505]] esdevé duquessa consort d'aquests territoris, i observà les tenses relacions entre el seu espòs i els seus germans per l'herència familiar. L'ambició de la [[República de Venècia]] i del [[papat]] ([[Juli II]] i [[Lleó X]]) d'incorporar-lo als [[Estats Pontificis]] fa que el duc es vegi immers en contínues guerres, durant les quals Lucrècia exerceix com a lloctinenta, i en les quals perdé el [[ducat de Ferrara]], que fou incorporat temporalment als [[Estats Pontificis]].
| |||