Manés de Guzmán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 16:
 
== Biografia ==
Manés era el segon fill de Félix de Guzmán i de [[Juana Garcés]], i germà gran de [[Domingo de Guzmán]]. Fou educat pels seus pares i el seu oncle Gonzalo d'Aza a [[Gumiel de Izán]]. Va voler entrar a un monestir [[cistercenc]] de la comarca, San Pedro de [[Gumiel de Izán]], però no pogué.
 
Marxà a França amb el seu germà Domènec, i hi predicà contra l'heretgia [[albigesos|albigesa]]. Quan Domènec fundà l'[[Orde de Predicadors]], Manés en fou un dels primers membres; de tarannà introvertit i humil, ajudà el seu germà en la consolidació i expansió de l'orde.
 
El [[15 d'agost]] de [[1217]], Domènec manà els frares de Prouille que es dispersessin per tot Europa i s'hi establissin, fent créixer l'orde, ja confirmada pel papa [[Honori III]]. Manés fou enviat a [[París]] amb altres frares castellans i hi col·laborà en la fundació del convent de Saint-Jacques. Domènec l'envià de retorn a Castella, amb el frare Miguel de Fabra, per consolidar les noves cases de l'orde, i en [[1219]] l'encarregà l'assistència a les [[monges dominiques]] de [[Madrid]].
 
Després de la mort i canonització del seu germà ([[3 de juliol]] de [[1234]]), tornà a Caleruega per impulsar la construcció d'una església al lloc de naixement del nou sant, que després seria un monestir de monges. Va morir a [[Caleruega]] i fou sebollit al panteó familiar del monestir cistercenc de San Pedro de Gumiel de Izán.