Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: diferència entre les revisions

El '''Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa''' és un [[parc natural]] que es troba a la comarca de la [[Garrotxa]]. És el millor exponent de paisatge volcànic de la [[península Ibèrica]]. Té una quarantena de cons volcànics d'una edat compresa entre els 10.000<ref name=":0">Segons l'article [https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/jqs.2725 BOLÓS, X., PLANAGUMÀ, L. and MARTÍ, J. (2014), Volcanic stratigraphy of the Quaternary La Garrotxa Volcanic Field (north‐east Iberian Peninsula). J. Quaternary Sci., 29: 547-560. doi:10.1002/jqs.2725] </ref> i els 700.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb [[alzinar]]s, [[roureda|rouredes]] i [[fageda|fagedes]] d'excepcional valor paisatgístic. Té un clima molt humit, i per algun tipus de vegetació es podria representar com a clima atlàntic. El tipus d'arbre que més abunda és l'alzinar muntanyenc. Té una superfície protegida de 15.000 ha, que inclou 11 municipis, 28 reserves naturals, i pretén fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, en règim de protecció arran dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats de residus.

 

El creixement urbà i industrial que va experimentar la regió durant els anys setanta va comportar tot un seguit d'agressions greus que van <strong>amenaçar seriosament</strong> el conjunt dels seus valors naturals. Així van començar a mobilitzar-se diferents sectors de la societat, una mobilització que va culminar l'any 1976 amb la creació de l'activa Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica i amb la celebració, un any després, de la cloenda de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural dels Països Catalans, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana.

Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava Paratge Natural d'Interès Nacional la zona volcànica de la Garrotxa, amb la finalitat d'atendre la conservació de la seva flora, la seva constitució geomorfològica i la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular del territori (art. 1). Així mateix, declarava una vintena de reserves integrals d'interès geobotànic, amb la finalitat d'evitar-hi qualsevol acció que pogués reportar la destrucció, el deteriorament, la transformació o la desfiguració de la seva geomorfologia o de la seva flora (art. 2). El Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits del parc natural i de les reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, descriu el perímetre exterior del parc i les parcel·les i les subparcel·les cadastrals incloses dins les reserves naturals.

El primer <strong>Pla Especial de Protecció</strong> del parc natural va ser aprovat el 1994 i el vigent se n'ha aprovat el 2010 per l'Acord de govern 161/2010 (DOGC 5735, 15/10/2010). El Pla Especial és el principal instrument d'ordenació del territori del parc i de l'aprofitament dels seus recursos. És la figura urbanística que regula els usos permesos en cada zona d'acord amb les atribucions que li confereix la Llei del sòl, i d'aquest Pla es deriven els criteris i les línies d'actuació que cal desenvolupar.

 

[[Fitxer:Catalonia-VolcaCroscat2.jpg|esquerra|miniatura|Grederes del [[volcà]] del [[Croscat]] ]]

 

L'altre element que caracteritza el paisatge vegetal del parc són els conreus, disposats en forma de mosaic i ben adaptats als condicionaments fisiogràfics del terreny. Molts dels cràters i també la major part de les colades havien estat conreats i s'hi han desenvolupat sòls rics, les anomenades ''terres brunes''. En l'actualitat, els conreus ocupen la quarta part de la superfície, amb predomini dels farratges i dels cereals farratgers a causa de l'especialització bovina que es produeix en el sector ramader.

 

 

=== Fauna ===

== Centre de documentació ==

[[Fitxer:CDPNZVG_Kerstin_200_P1020285.JPG|miniatura|Consulta en sala a la biblioteca de Can Jordà]]

 

Les seves funcions principals són la [[gestió]] i tractament del [[fons documental]] del parc i de la [[Xarxa de Custòdia del Territori]], l'atenció de consultes, la difusió i la participació en activitats relacionades amb la gestió de la informació ambiental. Els seus punts forts són les consultes personalitzades, els sistemes de [[qualitat]], la virtualitat i la participació en xarxes, com la [[Xarxa de Centres de Documentació dels Parcs Naturals de Catalunya]], la Xarxa de [[Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya]] o la Xarxa espanyola [[RECIDA]] de centres d'informació i documentació ambiental.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Grabolosa Sellabona|nom=Montserrat|cognom2=Gomila Portella|nom2=Lina|cognom3=Melero Bellmunt|nom3=Josep|article=Experiència de col·laboració entre centres de socumentació ambiental de catalunya|publicació=14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació|url=http://www.cobdc.net/14JCID/wp-content/uploads/comunicacions/experiencia-colaboraciocentres-doc-ambiental.pdf|data=03-03-2016|editorial=Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya|pàgines=}}</ref>