Melchor Múzquiz de Arrieta: diferència entre les revisions

'''José Ventura Melchor Ciriaco de Eca y Múzquiz de Arrieta''' o '''Melchor Múzquiz''' (n. a Santa Rosa, en l'actualitat, [[Ciudad Melchor Múzquiz]], [[Coahuila]], [[5 de gener]] de [[1790]]; m. a la [[ciutat de Mèxic]] el [[14 de desembre]], [[1844]]) fou un soldat i polític de [[Mèxic]]. El 1832 fou el sisè [[president de Mèxic]].

Melchor Múzquiz fou fill del tinent Blas María de Ecay y Múzquiz i de Juana Francisca de Arrieta, ambdós d'origen [[País Basc|basc]]. Quan Múzquiz era estudiant, esclatà la [[Guerra d'independència de Mèxic]], per la qual cosa abandonà els seus estudis al [[Colegio de San Ildefonso]] per integrar-se a les tropes de l'insrugent Ignacio López Rayón. Fou promogut a coronel i combaté sota les ordres de [[Guadalupe Victoria]]. Consumada la independència, Múzquiz fou governador de l'[[estat de Mèxic]] el [[1824]] i comandant militar de l'[[estat de Puebla]], i poc després general de divisió.

Melchor Múzquiz assumí el càrrec de president interí de Mèxic, ja que [[Anastasio Bustamante]] havia deixat el càrrec provisionalment per combatre l'aixecament d'[[Antonio López de Santa Anna]]. Tingué una reputació d'honestedat i combaté la corrupció durant el seu mandat. Per tal d'aconseguir diners, Múzquiz implementà un impost sobre les portes i les finestres, incloent-hi els convents i les cases d'assistència.

Tanmateix, Bustamante en comptes de combatre Santa Anna, negocià la pau amb ell sense prendre Múzquiz en compte. Múzquiz, ofès, presentà la seva renúncia davant el [[Congrés de la Unió|Congrés]], però no hi fou acceptada, i el demanaren que continuara governant. Santa Anna, Bustamante i [[Manuel Gómez Pedraza]] ja s'havien posat d'acord perquè Gómez Pedraza fos el nou president. Al cap d'uns dies, quan Gómez Pedraza era president, Múzquiz anà al [[Palau Nacional (Mèxic)|Palau Nacional]] i amonestà públicament Gómez Pedraza per usurpar la presidència que legalment no el corresponia. Com a represàlia, Gómez Pedraza el destituí del seu lloc a l'exèrcit. Tot i així, el patriotisme de Múzquiz fou reconegut; fou rehabilitat al seu antic càrrec de general de divisió i després, el [[1836]], en instituir-se el [[Suprem Poder Conservador]] en fou elegit el president.

Múzquiz morí el [[14 de desembre]] de 1844 a la [[ciutat de Mèxic]] en [[pobresa]]. Múzquiz fou reconegut per la seva escrupolosa honestedat en la gestió dels fons públics. El Congrés de la Unió l'atorgà el títol de ''Benemérito de la Patria en Grado Heroico''.