Mestre d'obres: diferència entre les revisions

 

== Mestres de cases, mestres d'obres en diferents èpoques ==

El terme mestre d'obres defineix tots aquells constructors i [[arquitectes]]. Els constructors d'esglésies i catedrals d'època medieval, s'anomenaven ''magister operis'' o ''magister domorum'', és a dir, mestre d'obra o mestre de cases. Van sempre lligats a altres oficis com els fusters. "Fins a la fi de l'[[Antic règim|Antic Règim]] pertangueren a l'estament menestral. Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], de [[Felip II de Castella|Felip II]] ([[1585]]) i de [[Felip III de Castella|Felip III]] ([[1599]]); eren governats per tres cònsols. Esmentats per primer cop el [[1415]], reberen diferents ordinacions durant el segle XVIII ([[1743]], [[1762]], [[1796]])".<ref>{{GEC|0123082|mestre de cases}}</ref> Abans del segle XVIII els arquitectes de càrrecs oficials eren anomenats ''Maestros Mayores del Reino''.<ref>''Los maestro de obras de Barcelona'' (1973:1)</ref> El [[1787]], apareix el títol de Mestre d'obres a l'[[Acadèmia de San Fernando]] de Madrid, deixant enrere l'aprenentatge de gremis, únics oficis existents des de l'Edat Mitjana.

 

El [[1855]], la Ley Luxán, va eliminar els estudis de mestre d'obres, ja que al seu parer aquests s'havien creat per a cobrir una necessitat puntual de construir i la manca d'arquitectes.<ref>Vegeu els antecedents a ''Los Maestros de Obras de Barcelona'' (1973)</ref> Als mestres d'obres els hi mancava l'estudi de l'art,<ref group="n.">Segons Mireia Freixa ''El modernisme a l'entorn de l'arquitectura. vol. II'' (1988:156), l'aparició d'una "cultura arquitectònica" no fou fins l'Escola d'Arquitectura. Tot i això, l'Escola de Mestres d'Obres va originar una concepció més àmplia dels estils històrics, de la geometria i del dibuix però en un nivell inferior del que es faria a l'Escola d'Arquitectura"</ref> que necessitaven els monuments.<ref>Vegeu el text de la llei citada a ''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:24)</ref> Però el títol d'Arquitecte només es podia obtenir a la [[Escuela Especial de Madrid]]. El [[1858]] es van tornar a reprendre les classes amb la Ley General de Instrucción Pública i l'Escola va passar a formar part de la Universitat que restablia l'ensenyament.<ref>Vegeu ''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:29)</ref> La demanda d'una escola d'arquitectura a Barcelona, va fer que durant [[1870]] es posés en funcionament un incipient curs dirigit pels mateixos professors que l'ensenyament de mestre d'obres. L'any [[1871]], l'ensenyament de mestre d'obres es va extingir definitivament donant alguna possibilitat de recuperació als alumnes que estaven en curs. Aquest era el cas, entre d'altres, de Josep Graner i Prat que va obtenir el títol el 22 de juny de [[1872]] i que va sol·licitar un exmamen extraordinari a finals del 71, ja realitzat a la [[Escuela Politécnica provincial de Barcelona]]; l'últim títol es lliurà el [[1873]]. El [[1875]] s'aprovà definitivament l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona]] que ja s'havia instal·lat a l'[[Edifici històric de la Universitat de Barcelona]] a l'Eixample, creat per l'arquitecte [[Elies Rogent]].<ref>Amplieu la informació d'Elies Rogent a ''Exposició Commemorativa del Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona''(1977:35)</ref>

 

 

 

 

Els estudis d'arquitectura a Barcelona, que s'iniciaren el 1875, es dividien en quatre anys. Amb un programa molt més extens que el que s'havia fet als estudis de mestre d'obres. S'aprenia esterotomia, resistència de materials, dibuix, història de l'arquitectura, aplicació de materials a la construcció, teoria de l'art arquitectònic, hidràulica i aplicacions, projectes, màquines i motors, tecnologia i arquitectura legal.<ref group="n.">Informació extreta del fulletó adjunt al llibre ''Exposició Commemorativa del Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76''. Aquest document explica les assignatures, professors i canvis de pla que hi ha hagut en els primers cent anys d'escola</ref> Els professors de mestre d'obres van passar a l'ensenyament d'arquitectura. Entre d'altres cal destacar [[Elies Rogent]] i [[Joan Torras i Guardiola]]. Tot aquest aprenentatge faria els professionals més polivalents per a poder construir edificis i realitzar projectes de planejament urbà.

 

== Conflictes entre arquitectes i mestres d'obres ==

[[Fitxer:Cascada del Parc de la Ciutadella.jpg|miniatura|esquerra|Josep Fontserè i Mestre]]

 

{{refbegin|2}}

 

 

 

* {{ref-llibre |cognom= Fontbona |nom= Francesc (dir.) |títol=El modernisme a l'entorn de l'arquitectura. vol. II |editorial=Generalitat de Catalunya, Universitat de Barcelona |lloc=Barcelona |data=1988 |isbn=84-393-1049-8 }}

* {{ref-llibre |cognom= Pitarch|nom= Antoni(dir.) |títol=Elies Rogent i la Universitat de Barcelona |editorial=l'Isard |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=84-89931-23-2 }}

 

 

 

 

 

 

 

 

{{refend}}

== Vegeu també ==

 

== Enllaços externs ==

{{Autoritat}}