Monestir de Sant Feliu de Guíxols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 12:
| designacio1_data = 03/06/1931
}}
El '''monestir de Sant Feliu de Guíxols''', està situat en la població de [[Sant Feliu de Guíxols]], al [[Baix Empordà]]. A les dependències superiors, juntament amb les del [[Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols]], es proposa com a futura seu de la [[Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza]], en la seva secció de [[pintura catalana]].
== Descripció ==
El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i de restauracions. És centrat per l'església d'una [[Nau (arquitectura)|nau]] amb [[transsepte]] i tres [[absis]] poligonals. La meitat occidental de la nau, [[romànica]], és coberta amb [[volta de canó]] lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d'època [[Art gòtic|gòtica]] (segle XIV), són coberts amb [[volta de creueria]].<ref name="patmapa"/>
[[Fitxer:Monestir de Sant Feliu de Guíxols - 007.jpg|miniatura|esquerra|upright=.8|Vista interior de l'absis central de l'església gòtica.]]
El [[frontis]], d'origen romànic i força restaurat, està precedit per l'anomenada [[Porta Ferrada]], de cronologia incerta, que està separada més de tres metres de la façana de l'església a la qual va ser integrada com a pòrtic d'entrada. Amb tot, hom suposa que formava part d'una construcció anterior. La part inferior té tres [[arcs de ferradura]] sobre quatre columnes cilíndriques amb capitells molt simples. La superior té tres finestres trífores (també amb arquets de lleugera ferradura), cada una de les quals correspon a un dels arcs inferiors. La Porta és coronada per un [[fris]] de dinou [[arcuacions cegues]]. Sembla que per l'extrem de migdia la porta continuava. Ha quedat exclòs que originàriament fos un pòrtic, l'ala d'un claustre o una filera d'arcades que dividís l'església del segle X. Les opinions es divideixen quant a la cronologia: pot ser del segle X, XI o XII.
L'església de Sant Feliu queda emmarcada per la torre del Fum (al nord) i la del Corn (al sud). La del Fum és de planta en forma de semicercle i s'aixeca sobre un basament format per les ruïnes d'un edifici del segle V, cobert amb cúpula. Aquesta torre, que hom suposa coetània de la [[Porta Ferrada]], fou sobrealçada posteriorment (segles XIV-XV). La torre del Corn, de planta quadrada, s'alça sobre una filada de [[carreu]]s escairats força grans d'època tardoromana o visigòtica. El seu aparell constructiu és de pedres petites sense treballar i carreus als angles. En un moment posterior al segle XVII (se sap que el 1686 tenia 95 pams d'alçada), ha estat escapçada. Sembla que correspon a l'època de l'església romànica (segles X-XI).<ref name="patmapa"/>
Línia 29:
== Història ==
La primera documentació d'aquest monestir de l'[[orde benedictí]], apareix l'any [[968]] per la concessió que el [[Lotari I de França|rei Lotari]] fa a l'[[abat]] Sunyer, per a poder regir al mateix temps els [[Monestir de Sant Pol del Maresme|monestirs de Sant Pol de Mar]] i de Sant Feliu de Guíxols. No obstant això, l'any [[1016]], els comtes [[Ramon Borrell]] i la seva esposa [[Ermessenda de Carcassona|Ermesenda]] confirmen unes possessions que s'havien donat amb anterioritat als comtes Sunyer i [[Riquilda]], sent que el comte Sunyer havia mort en l'any [[947]], pel que se suposa que el monestir ja hauria d'existir en aquesta data.
Va passar a dependre de l'[[Abadia de Lagrasse]], juntament amb el de [[monestir de Sant Pere de Galligants|Sant Pere de Galligants]], quan [[Ramon Berenguer III]], els va cedir al seu germà [[Berenguer de Narbona]] l'any [[1117]], representant això greu enfrontaments fins a assolir de nou la seva independència.
Es van concedir per part dels abats grans privilegis per a afavorir l'arribada de nous habitants entre els anys [[1181]] i [[1203]]. També es va sol·licitar al rei [[Pere el Gran|Pere I]], el poder construir una fortificació. El monestir va contribuir amb l'aportació de 179 homes per a la conquesta de l'illa de [[Mallorca]]. Les seves possessions es van anar estenent i per a evitar els ''càrrecs de provisió'' es va unir al [[Monestir de San Benet el Real]] de [[Valladolid]], fins a l'any [[1835]] que per la [[desamortizació de Mendizábal|desamortizació del govern de Mendizábal]] va passar a ser la parròquia de la població.
Després de diversos contactes entre les institucions locals, el [[Ministeri de Cultura d'Espanya]] i la baronessa [[Carmen Cervera]], el [[gener]] de [[2008]] es va anunciar que una part del monestir es destinarà a albergar una de les diverses seus de la [[Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza]], i més en concret els fons d'art [[català]] dels segles XIX i XX.
Línia 49:
* [http://picasaweb.google.com/CastellsCatalans/SFeliuDeGuixols Fotografies del monestir de Sant Feliu de Guíxols a Castells Catalans]
* [http://www.catalunyamedieval.es/torres-del-fum-i-del-corn-sant-feliu-de-guixols-baix-emporda Fotografies de Catalunya Medieval]
{{Monestirs benedictins}}
{{ORDENA:Guixols, Monestir de Sant Feliu de}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||