Museu d'Història dels Jueus (Girona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Col·leccions: correcció |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
|imatge = Museu d'Història dels Jueus (Girona)-entrada (2).JPG
|mapa_nom_seu1 = Catalunya
|data_fundacio = any [[2000]]
|localitzacio_seu1 = C/ de la Força 8, 17004 <br>[[Girona]]
|ambit = Museu d'Història
Línia 10:
|lloc_web = [http://www.girona.cat/call/cat/museu.php Portal web del Museu d'Història dels Jueus (Girona)]
}}
El '''Museu d'Història dels Jueus de Girona''' està ubicat al centre Bonastruc ça Porta, al bell mig del [[Call de Girona]]. L'edifici, l'antic [[Casal Ferrer]], es troba en l'espai del call que havia ocupat la sinagoga i les dependències adjacents al {{segle|XV}}.<ref>{{Ref-web|url = http://museujueus.xmh.cat/ca/historia|títol = Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> Com a institució, el museu s'encarrega de preservar i difondre la història de les comunitats jueves de [[Catalunya]], que van contribuir al desenvolupament cultural i científic del país.
El museu està situat al mateix emplaçament que l’Institut d'Estudis Nahmànides, on es desenvolupen projectes de recerca de la [[Girona]] jueva i difusió amb programes científics, conferències, cursos i altres activitats. Totes dues institucions es troben regides pel Patronat del Call de Girona, creat l'any [[1992]] entre l'[[Ajuntament de Girona]], la [[Diputació de Girona]] i la [[Generalitat de Catalunya]]. L'espai acull també les dependències de la Red de Juderías de España.
[[Fitxer:Girona - Museu d'Història dels Jueus - 20110123 (3).jpg|miniatura|Pati del Museu d'Història dels Jueus|left]]
== Història ==
Al lloc on avui dia se situa el museu, s'hi va emplaçar originàriament la darrera sinagoga del Call gironí, de la qual s'han recuperat algunes parts entre 2012 i 2015, com és el cas del bany ritual o micvé. Després que el [[Decret de l'Alhambra]] ordenés l'expulsió dels jueus, a partir de l'any 1492 l'edifici va ser venut i des de llavors va anar passant a mans privades fins a la dècada dels anys 80 del segle XX, moment en què s'inicià el procés de rehabilitació.
A començaments dels anys 1990, l'[[Ajuntament de Girona]] i el Patronat del Call de Girona van considerar necessària la creació d'un centre d'estudis i d'una entitat museística que s'encarregués de recuperar, estudiar i donar a conèixer la memòria col·lectiva de la comunitat jueva al territori català i a la mateixa ciutat de [[Girona]].
El projecte arquitectònic va comptar amb dues fases: el mes de juliol de l'any [[2000]] s'inaugurava una primera fase de les sales del museu,<ref>{{Ref-publicació|cognom = A.A.V.V.|nom = |article = "Inauguració de noves sales"|publicació = Butlletí del Patronat del Call núm. 2|url = http://www.girona.cat/call/butlleti_v1/default.php?BT=23|data = Tardor 2003|pàgines = }}</ref> i el desembre de 2012 s'habilitava un espai dedicat a les exposicions temporals, a la planta baixa de l'edifici. Des de l'any 2003, Sílvia Planas passà a ocupar el càrrec de directora del museu.
▲El projecte arquitectònic va comptar amb dues fases: el mes de juliol de l'any [[2000]] s'inaugurava una primera fase de les sales del museu,<ref>{{Ref-publicació|cognom = A.A.V.V.|nom = |article = "Inauguració de noves sales"|publicació = Butlletí del Patronat del Call núm. 2|url = http://www.girona.cat/call/butlleti_v1/default.php?BT=23|data = Tardor 2003|pàgines = }}</ref> i el desembre de 2012 s'habilitava un espai dedicat a les exposicions temporals, a la planta baixa de l'edifici. Des de l'any 2003, Sílvia Planas passà a ocupar el càrrec de directora del museu.
== Col·leccions ==
Malgrat la dificultat de preservació d'objectes de la comunitat jueva catalana, per causes culturals, polítiques i els més de cinc-cents anys transcorreguts, el museu compta amb una col·lecció de peces que mostren la rica cultura hebrea. A la primera planta, inaugurada el 2003, s'hi explica la '''cultura jueva, la seva quotidianitat, religió, litúrgia i celebracions''', i hi podem trobar alguns vestigis arquitectònics i arqueològics, com són les làpides funeràries amb inscripcions hebrees procedents del cementiri jueu de Montjuïc o el [[micvé]], bany ritual jueu.
A la segona planta, oberta al públic a partir de 2007, s'hi parla d''''aspectes culturals, econòmics i científics''' de les comunitats jueves a Catalunya, amb noms com el mestre gironí Mossé ben Nahman o l'astrònom Jacob ben David Bonjorn. El discurs s'acompanya amb joies, atuells i documents originals, a més de reproduccions de segells i facsímils de llibres de medicina, entre d'altres.
Linha 38 ⟶ 39:
== Bibliografia ==
* Planas i Marcé, Sílvia. "El Museu d'Història dels Jueus, Girona", a Revista Mnemòsine, núm. 6, Associació de Museòlegs de Catalunya, 2010-2011.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
| |||