Mà major: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
El tercer estament important de la societat, políticament parlant, després de la noblesa i l'església, era el patriciat, l'aristocràcia del diner, que va tendir a equiparar-se amb la petita noblesa, va impulsar la institucionalització dels municipis i va aprofitar la seva posició privilegiada per assegurar-se el control dels governs municipals des dels inicis, tot i ser un grup demogràficament minoritari en el medi urbà.
Servint-se d'aquesta plataforma política, el patriciat va monopolitzar també la representació a les Corts dels homes de les viles i les ciutats del reialenc, l'anomenat braç reial, els quals formaven un cos social divisible en tres estrats:<ref>{{ref-web|url=http://www.mhcat.cat/exposicions/sales_del_museu/la_mar_nostra/l_eclosio_de_les_ciutats/ma_major_ma_mitjana_i_ma_menor|consulta=25 febrer 2014|títol=Mà major, mà mitjana i mà menor|editor=Museu d'Història de Catalunya}}</ref>
* La mà major, constituïda per aquests patricis, dits pròpiament ciutadans.
* La mà mitjana, integrada per mercaders i gent de professions liberals de categoria (juristes, notaris, cirurgians).
Línia 9:
== La mà major, els ciutadans ==
Encara que originàriament es van enriquir amb el comerç, la indústria o l'administració reial, els ciutadans de l'època de la plenitud de la Corona tenien en comú amb l'aristocràcia militar la condició de senyors, titulars de terres i jurisdiccions. A la segona meitat del segle XIV els ciutadans posseïen uns 4.000 focs.
| |||