Podestà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Leptictidium ha mogut Podestat a Podestà sobre una redirecció: Sense referències del nom en català
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''podestat''podestà' (en italià ''podestà'') era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.<ref>Enrico Artifoni: [http://www.treccani.it/enciclopedia/podesta-del-comune-italiano_%28Federiciana%29/ Podestà del Comune italiano], in Enciclopedia Federiciana Treccani.it (2005)</ref>
[[Fitxer:Palazzo del Podestà old.jpg|miniatura|El palau del Podestat''podestà'' a [[Florència]], avui museu Bargello]]
[[Fitxer:Palazzo Cangrande.JPG|miniatura|El ''Palau del Podestat''podestà'' de [[Verona]]]]
 
== Època medieval ==
=== Període comunal ===
El podestat''podestà'' reemplaça el consell dels cònsols que governava els municipis medievals a partir de la fi del [[Segle XII]]. Aquest càrrec, contràriament al cònsol, havia de ser exercida per una persona que no pertanyés a la ciutat que havia de governar per tal d'evitar la seva implicació personal en les controvèrsies i garantir així la imparcialitat en l'aplicació de les lleis, i també se'l denominava podestat''podestà'' estranger. El podestat''podestà'' era escollit per la principal assemblea del municipi i el seu càrrec durava de 6 mesos a un any.
A la pràctica, el podestat''podestà'' exercitavaexercia els poders executius, administratius, judicials i de policia, i de fet l'instrument més important de l'aplicació de les lleis. Amb els anys, el càrrec es va convertir en un verdader ofici exercit per professionals que canviaven sovint de lloc de treball i rebien un salari regular. Aquest continu canvi de personal i d'experiència va contribuir a fer que les lleis i les seves aplicacions es fessin homogènies fins i tot entre ciutats molt distants però on els mateixos podestats''podestà'' havien governat.
 
El testimoni històric de la funció és freqüent a partir del [[Segle {{segle|XII]]}}. Apareix a [[Pàdua]] el 1175, a [[Bonifacio]] i a [[Pisa]] l'any 1190, després aquest ús es generalitza : se'n tenen rastres a [[Florència]], [[Mòdena]], i fins i tot a [[Arle]] entre [[1220]] i [[1250]], a [[Avinyó]] i a [[Marsella]]
El podestat reemplaça el consell dels cònsols que governava els municipis medievals a partir de la fi del [[Segle XII]]. Aquest càrrec, contràriament al cònsol, havia de ser exercida per una persona que no pertanyés a la ciutat que havia de governar per tal d'evitar la seva implicació personal en les controvèrsies i garantir així la imparcialitat en l'aplicació de les lleis, i també se'l denominava podestat estranger. El podestat era escollit per la principal assemblea del municipi i el seu càrrec durava de 6 mesos a un any.
No caldria limitar la seva figura només les grans ciutats : per exemple a Voltri, a la perifèria de Gènova, hi havia un podestat''podestà''.<ref>Edith E.C. James, ''Bologna, Its History, Antiquities, and Art'' (London) 1909: 99f.</ref>
A la pràctica, el podestat exercitava els poders executius, administratius, judicials i de policia, i de fet l'instrument més important de l'aplicació de les lleis. Amb els anys, el càrrec es va convertir en un verdader ofici exercit per professionals que canviaven sovint de lloc de treball i rebien un salari regular. Aquest continu canvi de personal i d'experiència va contribuir a fer que les lleis i les seves aplicacions es fessin homogènies fins i tot entre ciutats molt distants però on els mateixos podestats havien governat.
 
El testimoni històric de la funció és freqüent a partir del [[Segle XII]]. Apareix a [[Pàdua]] el 1175, a [[Bonifacio]] i a [[Pisa]] l'any 1190, després aquest ús es generalitza : se'n tenen rastres a [[Florència]], [[Mòdena]], i fins i tot a [[Arle]] entre [[1220]] i [[1250]], a [[Avinyó]] i a [[Marsella]]
No caldria limitar la seva figura només les grans ciutats : per exemple a Voltri, a la perifèria de Gènova, hi havia un podestat.<ref>Edith E.C. James, ''Bologna, Its History, Antiquities, and Art'' (London) 1909: 99f.</ref>
 
=== Període dels senyors ===
Durant el període dels senyors, el podestat''podestà'' perd la major part de les prerrogatives polítiques, i un alt magistrat s'encarrega d'administrar la justícia i de mantenir l'ordre públic. Depèn directament del senyor de la ciutat i del príncep de l'estat a la qual la ciutat pertany. Aquesta evolució del paper del podestat''podestà'' accentua encara més l'aspecte professional de la càrrega, es desplaça de ciutat a ciutat amb tota "la família", terme que indica l'equip del podestat''podestà'' i que es compon del vicari, dels jutges del penal i del civil, dels agents del manteniment de l'ordre, dels servidors. El podestat''podestà'' és designat pel senyor o pel príncep i només després de la tria és sotmès de manera formal al Consell Urbà, la duració del càrrec és variable d'una ciutat a l'altre, i va de sis mesos als dos anys i de vegades renovable per un segon mandat.<ref>[[Charles du Fresne, sieur du Cange|Du Cange]], ''Glossarium mediæ et infimæ Latinitatis'', vol 6,.</ref>
 
== Sota el règim feixista italià ==
Sota el règim [[feixista]] (llei del 4 febrer de 1926, no. 237), els òrgans democràtics dels municipis són suspesos i totes les funcions ocupades per l'alcalde, les comissions i el consell municipal són transferides a un podestat''podestà'' designat per decret reial per a cinc anys i revocable en qualsevol moment. En els municipis més de 5.000 habitants, el podestat''podestà'' és ajudat per o dos vicepodestats''vicepodestà'' designats de la mateixa manera i depèn de si la població és inferior o superior a 100.000 habitants. El podestat''podestà'' també és ajudat per una assemblea municipal, que té una funció de consulta i que està composta com a mínim per sis consellers designats pel prefecte.<ref name=Born1927>{{cite journal|last=Born|first=Lester K|title=What is the Podestà?|journal=[[The American Political Science Review]]|date=November 1927|volume=21|issue=4|pages=869–870|jstor=1947600}}{{subscription}}</ref> Per Roma es preveia una organització especial, on l'administració s'assegurava per un governador.
 
== Referències ==