Trastorn d'ansietat per separació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -situacions en les que +situacions en què
Línia 82:
Els mètodes d’avaluació inclouen entrevistes diagnòstiques, mesures d’autoinforme tant dels pares com del fill, observació de la interacció pares-fills i avaluació especialitzada per a nens en edat preescolar. S’exploren diversos aspectes del desenvolupament d’un nen, com ara la vida social, l’alimentació i el son, problemes mèdics, fets traumàtics viscuts, i antecedents familiars de problemes de salut mental o d’ansietat. La recopilació de tots aquests aspectes de la vida del nen ajuda a tenir una visió multidimensional d'aquesta.<ref name="Altman">{{Ref-publicació|cognom=Altman|nom=C|cognom2=McGoey|nom2=K. E.|cognom3=Sommer|nom3=J. L|publicació=Journal of Early Childhood and Infant Psychology|any=2009}}</ref>
 
D'altra banda, tot i que s’ha fet molta investigació amb l'objectiu de comprendre millor l’ansietat per separació pel que fa a la relació entre els nadons i els seus cuidadors, va ser la psicòloga [[conductisme|conductista]], [[Mary Ainsworth]], qui va idear un mètode d’avaluació del comportament, ''[[Mary La estranya situacióAinsworth#Carrera professional|La Situació Estranya]]'' (1969), el qual, en el seu moment, va ser considerat com el més valuós i famós en l’estudi de l’ansietat per separació. El procés de La Situació Estranya va ajudar a avaluar i mesurar els estils d’aferrament individual dels nadons d’entre 9 i 18 mesos. En aquest estudi d’observació es crea un entorn que fluctua entre situacions familiars i poc conegudes que s’experimentarien en la vida quotidiana. S’observen les variacions de l’estrès i les respostes del nen i, en funció de la conducta d’interacció cap al cuidador, l’infant es classifica en un dels quatre tipus d’estils d'aferranent diferents: 1. Segur, 2. Ansiós-evitatiu, insegur, 3. Ansiós-ambivalent/resistent, insegur i 4. Desorganitzat/desorientat.<ref>[http://www.simplypsychology.org/mary-ainsworth.html Mary Ainsworth - Attachment Styles - Simply Psychology. (n.d.). Retrieved November 27, 2014]{{format ref}}</ref>
 
Els clínics poden utilitzar entrevistes com a eina d'avaluació per avaluar la simptomatologia i ajudar a diagnosticar el TAS. Es poden realitzar entrevistes amb el nen i també amb la figura d’aferrament. Entrevistar per separat el fill i el cuidador permet al clínic recopilar diferents punts de vista i informació.<ref name="Ehrenreich">{{Ref-publicació|cognom=Ehrenreich|nom=J. T|cognom2=Santucci, L. C.|cognom3=Weinrer, C. L.|any=2008|doi=10.1901/jaba.2008.16-389|pmc=2788956|pmid=19966943|volum=16|exemplar=3|publicació=Psicologia Conductual|pàgines=389–412}}</ref>
Línia 90:
* Programa d’Entrevistes de Trastorns d'Ansietat per al DSM-IV, versions de pares de fills (ADIS-IV-C/P)
* Programa d’Entrevistes Diagnòstiques per a Nens, versió IV (DISC-IV)
* Programa per a Trastorns afectius i Esquizofrènia per a Nens en Edat escolar - present i tota la vida: versió IV (K-SADS-IV)
 
=== Mesures d'autoinforme ===