Hermann Zilcher: diferència entre les revisions

Va ser pare de l'actriu Eva Zilcher (1920-1994) i del director d'orquestra Heinz Reinhart Zilcher (1906-1967). Zilcher va rebre primeres lliçons de piano del seu pare, el compositor i pedagog de piano Paul Zilcher (1855-1943), que era conegut com a compositor de piano didàctic i música de cambra. El fill va estudiar des de 1897 al Dr. "Hoch Conservatory" de Frankfurt, piano amb [[James Kwast]], contrapunt i morfologia amb [[Iwan Knorr]] i composició amb [[Bernhard Scholz]]. A la seva graduació va rebre el premi Mozart. Aa Frankfurt. El 1901 es va traslladar a Berlín, on ràpidament es va establir principalment com a pianista per a cantants i instrumentistes, amb gires de concerts, que el van fer conegut internacionalment als EUA i a Europa. El 1905 va tornar a Frankfurt com a professor de piano al Conservatori Dr. Hoch. El 1908 fou nomenat per Felix Mottl com a professor de piano i el 1916 com a professor de composició a l'Acadèmia de Música de Munic. A Munic, va treballar estretament amb el cap del Kammerspiele de Munic, Otto Falckenberg (1873-1947), per a qui va escriure música incidental. El 1920 es va convertir en director del Conservatori Estatal de Baviera a Würzburg, i va fundar el 1922, el Festival de Würzburg Mozart, que aviat es va fer famós internacionalment.

A finals dels anys vint Hermann Zilcher va fundar l'Orquestra de Cambra de Würzburg, que va obtenir renom a tot el país. Com a resultat, Zilcher es va dedicar cada cop més a ser director convidat d’altres orquestres, per exemple, va dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín, per invitació de Wilhelm Furtwängler. En aquest moment, Zilcher va dirigir obres d'Arnold Schönberg, Ernst Krenek i Paul Hindemith. El 1933 Hindemith es va unir a un concert a Würzburg sota Zilcher dirigint com a solista del seu Concert Viola, Op. 36. [[1] Com a pianista del Zilcher Trio (amb el violinista Adolf Schiering i el violoncel·lista Ernst Chanbley). Zilcher va realitzar obres de Mendelssohn el 1932.

El 1941 el seu Concert per a violí, op. 92. [[11] es va estrenar en un concert de la Filarmònica de Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler. A causa d’una disputa de llarga durada, Zilcher va ser privat de la direcció del Festival de Mozart i de la direcció de l’escola de música el 1943. [[12] En la fase final de la Segona Guerra Mundial, Zilcher va ser aprovat per no servir a la primera línia, però va estar involucrat en els preparatius del Festival de Mozart. [[13]

Zilcher (després d'una denúncia anònima) va ser deposat com a director del Conservatori de Würzburg a causa de les seves activitats a l'època nazi. L'administració militar dels Estats Units [[15] el va condemnar a operacions de tala, on es van ferir les mans. A causa d’un certificat mèdic, va quedar exempta d’aquest treball. [16] Zilcher va compondre una cinquena simfonia el 1947. Feia temps que tenia un cor feble i va morir sobtadament l'1 de gener de 1948 a l'edat de 66 anys a Würzburg.