Norbert Glanzberg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 43:
== Anys de postguerra ==
Després de l'Alliberament el 1945, Norbert tornà a ser lliure. Va ajudar en l'alliberament de [[Maurice Chevalier]], que va ser mantingut en custòdia per un moviment de resistència. Del 1946 al 1948 va fer una gira amb [[Charles Trenet]] a Amèrica del Sud, seguida d'una gira internacional amb Tino Rossi.
El 1948, Édith Piaf va cantar ''Padam Padam'', una cançó que va escriure amb Henri Contet, i el 1952 [[Yves Montand]] interpreta "Moi j'm'en fous et Les grands boulevards".
A partir de 1953, Glanzberg va compondre moltes partitures de cinema, especialment per a Michel Strogoff amb [[Curd Jürgens]] i, el 1954, per a "La Goualeuse". Édith Piaf va tenir un èxit enorme de la seva cançó "Mon manège à moi".
El 1955 va compondre la música per a la pel·lícula ''La sorcière'', amb [[Marina Vlady]], [[14] i el 1956 la partitura de "La mariée est trop belle" (La núvia és molt massa bella), amb [[Brigitte Bardot]]. [[15]
El 1983, Glanzberg va tornar a la música clàssica i va compondre una sèrie de ''lieder'' d'una col·lecció de poemes escrits durant la guerra pels interns del camp de concentració, "La mort est un maître de l'Allemagne" (der Tod ist ein... Meister aus Deutschland), el cor del que potser és el poema més gran de [[Paul Celan]], "Todesfuge" (Death Fugue). Va posar en música, en dos cicles cadascun dels deu treballs, cançons de Berlín i clàssics líders romàntics. El 1985, va escriure un concert per a dos pianos, ''La suite y Yiddish'', inspirat en les novel·les d'Isaac Bashevis Singer. Aquesta obra seria organitzada per a una orquestra simfònica pel seu amic, el compositor i director de direcció Frédéric Chaslin.
== Filmografia i composicions ==
* https://en.wikipedia.org/wiki/Norbert_Glanzberg
<ref name="Twelve Angry Men">''Revista de cinema'' ACCIÖN' (ISSN: 2172-0517) </ref>
| |||