Emilio Arrieta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
enllaços |
||
Línia 14:
El renaixement de la [[sarsuela]] amb el èxits de [[Francisco Asenjo Barbieri|Barbieri]], [[Joaquín Gaztambide|Gaztambide]] i altres, junt amb el tancament del Teatre del Reial Palau, va fer que Arrieta se sentira seduït per aquest gènere, abandonant l'òpera, del que en va produir més de 50 títols.
El [[1853]] va estrenar la seva primera sarsuela, ''El dominó azul'', i trenta anys després la darrera: ''San Francisco de Sena''. La seua obra més cèlebre i l'única que es manté en el repertori és ''[[Marina (òpera)|Marina]]'', sobre un insuls [[llibret]] de [[Francisco Camprodón]], narra la dèria amorosa d'una ingènua noia de [[Lloret de Mar]] pel seu germanastre. Nascuda com sarsuela el [[1855]] la va transformar en òpera, sent estrenada en aquesta nova forma al [[Teatro Real de Madrid]] el [[1887]]. Actualment, ''Marina'' es representa sempre en la seua versió operística. Malgrat la feblesa del llibret, aquesta òpera conté una música d'indubtable bellesa amb moments memorables. Potser el fragment més recordat d'aquesta obra és el brindis del tercer acte "A beber, a beber, a ahogar...!"
El [[1871]] rebé la [[Gran Cruz de Isabel la Católica]] i el [[1873]] va ser nomenat acadèmic de l'[[Academia de Bellas Artes de San Fernando]] en la recentment creada secció de música.
Línia 29:
*''La Conquista de Granada'' ([[1850]])
*''Pergolesi'' ([[1851]])
*''[[Marina (òpera)|Marina]]'',
| |||