Edat mitjana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.158.107.199. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
La imatge queda penjada en un lloc invisible
Línia 1:
{{històriaHistòria universal}}
L''''edat mitjana''' o '''edat medieval''' és el període intermedi de la [[història d'Europa]] enmig de l'[[edat antiga|Edat Antiga]] i l'[[edat moderna|Edat Moderna]]. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al {{segle|V|s}} amb la [[caiguda de l'Imperi Romà d'Occident]], l'any [[476]], i el final al {{segle|XV|s}} amb la [[caiguda de Constantinoble]], el [[1453]], o bé amb l'inici de la [[colonització europea d'Amèrica]] l'any [[1492]]. El nom va ser posat pels humanistes del [[Renaixement]] com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
 
Línia 11:
 
En aquest llarg període de mil anys, hi hagué fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogràfica, que responien tant a influències mútues amb altres civilitzacions i territoris com a dinàmiques internes. Algunes en tingueren una gran projecció cap al futur i foren les bases de l'expansió europea posterior i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una [[burgesia]] que, amb el temps, desenvoluparien el [[capitalisme]].<ref name="Hilton">Hilton, Rodney (ed., artículos de Maurice Dobb, Karl Polanyi, R. H. Tawney, Paul Sweezy, Kohachiro Takahashi, Christopher Hill, Georges Lefebvre, Giuliano Procacci, Eric Hobsbawm y John Merrington). ''La transición del feudalismo al capitalismo''. Barcelona: Crítica. 1977 {{ISBN|84-7423-017-9}}. </ref> També sorgiren formes polítiques noves: el [[califat]] islàmic, els poders universals de la cristiandat llatina ([[pontificat]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi]]), l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els regnes [[eslaus]] integrats en la [[cristiandat oriental]]; i en menor escala, tota mena de [[Ciutat estat|ciutats Estat]], des de les petites [[ciutat imperial lliure|ciutats imperials lliures]] fins a repúbliques italianes que van mantenir imperis marítims ([[República de Venècia]]); i les monarquies feudals que, transformades en un model de [[monarquia autoritària]], prefiguren l'[[Estat]] modern.
 
[[Fitxer:Hommage au Moyen Age - miniature.jpg|miniatura|Miniatura medieval d'un acte d'homenatge. ''Archives Départementales de Perpignan''. Un acte de [[vassallatge]] designa un [[noble]] de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu [[senyor]]. Li jura fidelitat, li dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu [[feu]] o [[senyoriu]]. El contracte de vassallatge es basa en obligacions mútues, que es van anar institucionalitzant en [[Imperi Carolingi|època carolíngia]], partint tant de l'evolució d'institucions del [[Baix Imperi Romà|baix imperi]] com, sobretot, del [[dret consuetudinari]] germànic]]
 
== Demografia ==