Guerra del Yom Kippur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
m Tipografia |
||
Línia 192:
En preparació a l'atac cuirassat, els helicòpters egipcis portaren uns 100 comandos prop de la carretera lateral per causar problemes a la rereguarda israeliana. Una unitat de reconeixement israeliana els atacà ràpidament, matant-ne 60 i present nombrosos presoners. Encara afectats per les grans pèrdues paties pels seus comandos en el primer dia de la guerra, els egipcis no podien o no volien llançar més operacions de comandos que haguessin estat planejades conjuntament amb l'atac cuirassat.<ref>Rabinovich, p. 353</ref> L'amenaça cuirassada egípcia patí greus pèrdues. En lloc de concentrar forces de maniobra, excepte als [[Uadi|wadi]], les unitats egípcies llançaren atacs frontals contra les posicions israelianes a l'espera.<ref name=Rabinovich335>Rabinovich, p. 355.</ref>
[[Kenneth Pollack]] cita un atac de comandos israelians amb èxit el 14 d'octubre contra un centre d'intercepció de senyals egipci a Jebel Ataqah que danyà seriosament el comandament i el control egipci i contribuí a la seva desfeta durant els combats.<ref>Pollack, Kenneth, Arabs at War: Military Effectiveness 1948–91, University of Nebraska Press,, pp. 116, 126 & 129.</ref> L'[[Batalla del Sinaí (1973)|atac egipci]] va ser totalment rebutjat. Un mínim de 250 tancs egipcis<ref>Haber & Schiff, p. 144</ref><ref name="autogenerated8">Pollack, p. 117</ref><ref>{{ref-llibre |nom=Martin |cognom=Van Creveld|url=http://csel.eng.ohio-state.edu/courses/ise817/papers/creveld_military_lessons.pdf |títol=Military Lessons of the Yom Kippur War: Historical Perspectives |editorial=Sage |any=1975 |pàgines=17 |isbn=978-0-8039-0562-7}}</ref><ref name="autogenerated260">Herzog, The Arab-Israeli Wars, Random House, p. 260</ref> i prop de 200 vehicles cuirassats<ref name="autogenerated8" /> van ser destruïts. Les baixes egípcies excedien els 1.000
==== El trencament israelià ====
Línia 226:
El 22 d'octubre, els defensors d'Ismailia ocupaven la seva darrera línia de defensa, però aconseguiren rebutjar una temptativa israeliana per encerclar la ciutat, fent recular algunes de les tropes d'avantguarda de Sharon fins al [[Canal d'Aigua Dolça]]. L'avanç israelià quedà aturat a 10 kilòmetres al sud de la ciutat. Ambdós bàndols van patir grans pèrdues.
Al front nord, els israelians també atacaren [[Port Said]], enfrontant-se a les tropes egípcies i a una unitat [[Tunísia|tunisiana]] de 900
Adan i Magen es mogueren al sud, derrotant de manera decisiva als egipcis en una sèrie d'enfrontaments, tot i que els egipcis van realitzar una decidida resistència, i ambdós bàndols van patir greus pèrdues.<ref name="Gawrych p.223">Gawrych, p. 223</ref> Adan avançà per la zona del [[Canal d'Aigua Dolça]], planejant trencar pel desert i arribar als turons de Geneifa, on hi havia diverses unitats SAM. Les tres brigades cuirassades d'Adan desplegades en ventall, amb una avançant pels turons de Geneifa, una altra per una carretera que transcorria en paral·lel al sud, i la tercera avançant per Mina. Les brigades d'Adan es trobaren resistència de les forces egípcies atrinxerades a la zona del [[cinturó verd]] del canal d'Aigua Dolça. Les altres brigades d'Adan també es trobaren una línia de campaments militars i instal·lacions egípcies. Adan també va ser abordat per la [[Força Aèria Egípcia]]. Els israelians avançaren lentament, sobrepassant les línies egípcies quan això era possible. Després que se li denegués el suport aeri a causa de la presència de dues bateries SAM que havien estat traslladades fins allà, Adan envià dues brigades per atacar-les. Les brigades sobrepassaren la infanteria atrinxerada, allunyant-se més de 8 kilòmetres del cinturó verd, i va haver de fer front a diversos contraatacs egipcis. Des d'una distància de 4 kilòmetres, van bombardejar i van destruir els SAMs, permetent a la [[Força Aèria Israeliana|IAF]] donar un suport aeri més proper.<ref>Boyne, p. 183</ref> Les tropes d'Adan avançaren pel cinturó verd i van combatre fins a arribar als turons de Geneifa, enfrontant-se a tropes egípcies, kuwaitianes i palestines. Els israelians van haver de fer front a una unitat cuirassada a Mitzenefr, a més d'haver de destruir nombroses rampes de llançament dels SAMs. Adam també capturà l'aeroport de Fayid, sent preparat a continuació per les tropes israelianes perquè servís com a base de subministraments i per evacuar els soldats ferits.<ref>Hoyne, p. 205</ref>
Línia 232:
Quinze kilòmetres a l'oest del Llac Amarg, la brigada del coronel Natke superà la brigada egípcia d'artilleria que havia estat participant en el bombardeig del cap de pont israelià. Els guaites dels artillers egipcis van ser morts i molts més van ser fets presoners. Dos soldats israelians van morir, incloent-hi el fill del general [[Moshe Gidron]]. Mentrestant, la divisió de Magen es mogué a l'oest i després al sud, cobrint el flanc d'Adan i al sud de la ciutat de Suez fins al [[golf de Suez]].<ref>Boyne, p. 214</ref> L'avanç israelià cap al sud arribà [[Port Suez]], a la frontera sud del [[Canal de Suez]].
Al final de la guerra, els israelians havien arribat a posicions a només 101 kilòmetres de la capital egípcia, [[El Caire|Cairo]], i ocupà 1.600 kilòmetres quadrats a l'oest del Canal de Suez.<ref>Rabinovich, p. 477</ref> També havien tallat la carretera Cairo-Suez i encerclat el gruix del Tercer Exèrcit egipcis. Els israelians també havien capturat molts presoners a partir que els soldats egipcis, incloent-hi molts oficials, començaren a rendir-se en massa cap el final de la guerra.<ref>Rabinovich, p. 467</ref> Els egipcis mantenien una estreta franja a la riba est del canal, ocupant uns 1.200 kilòmetres quadrats al Sinaí.<ref>Rabinovich, Id</ref> Una font estima que els egipcis disposaven de 70.000
==== El Tercer Exèrcit egipci encerclat ====
Línia 327:
El 12 d'octubre, paracaigudistes israelians de la unitat d'elit ''[[Sayeret Tzanhanim]]'' llançaren l'[[operació Gown|operació ''Gown'']], infiltrant-se a l'interior de Síria i destruint un pont a la zona tri-fronterera de Síria, [[Iraq]] i [[Jordània]]. L'operació va interrompre el flux de tropes i armes a Síria. Durant l'operació, els paracaigudistes destruïren diversos transports de tancs i materen diversos soldats sirians. No va haver-hi cap baixa entre els israelians.<ref>{{ref-web|títol=המלחמה שלי רב-אלוף שאול מופז (מיל):300 קילומטר בעומק סוריה |url=http://www.nrg.co.il/online/archive/ART/550/213.html |llengua=Hebreu }} </ref>
Mentre que la posició siriana s'afeblia, [[Jordània]] envià una força expedicionària a Síria. El [[Hussein I de Jordània|rei Hussein]], que es trobava sotra una intensa pressió per acabar la guerra, va comunicar a Israel les seves intencions mitjançant intermediaris americans, amb l'esperança que Israel acceptaria que això no era un ''[[casus belli]]'', justificant així un atac sobre Jordània.<ref>Rabinovich, p. 433</ref> El ministre de defensa israelià, [[Moshe Dayan]], declinà oferir cap garantia així, però sí que va dir que Israel no tenia cap intenció d'obrir un nou front. [[Iraq]] també envià un cos expedicionari a Síria, format per les [[3a Divisió (Iraq)|divisions cuirassades 3a]] i [[6a Divisió (Iraq)|6a]], formades per uns 30.000
Les divisions iraquianes van ser una sorpresa estratègica per la IDF, que esperaven tenir un avís d'intel·ligència amb 24 hores d'antelació a aquests moviments. Això es convertí en una sorpresa operativa, car els iraquians atacaren l'exposat flanc septentrional dels blindats israelians que avançaven, forçant a les unitats d'avançada que es retiressin alguns kilòmetres per evitar quedar encerclats. Contraatacs combinats de tropes sirianes, iraquianes i jordanes evitaren posteriors guanys territorials israelians. Malgrat això, no van ser capaços de fer que Israel es retirés del sortint de Bashan, i patiren greus pèrdues en els seus combats contra els israelians. L'atac més efectiu va tenir lloc el 20 d'octubre, tot i que les forces àrabs van perdre fins a 120 tancs en aquell combat.<ref name="Dunstan" />
Línia 438:
[[Algèria]] envià un [[esquadró]] de [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] i de [[Su-7]] a Egipte, que arribaren al front entre el 9 i l'11 d'octubre. També enviaren una brigada armada de 150 tancs, els elements d'avançada de la qual arribaren el 17 d'octubre, però arribaren al front el 24, massa tard per participar en els combats. Després de la guerra, durant els primers dies de novembre, Algèria diposità al voltant de 200 miliols de [[dòlar americà|dòlars]] amb la Unió Soviètica per finançar les adquisicions d'armes per Egipte i Síria.<ref name="Shazly p.278" />
[[Líbia]], que tenia tropes estacionades a Egipte des d'abans de l'esclat de la guerra, aportà una [[brigada]] cuirassada i dos esquadrons de caces [[Mirage V]], dels quals un esquadró va ser pilotat per la [[Força Aèria Egípcia]] i l'altre per pilots libians. Líbia a més també envià ajut financer. [[Marroc]] envià una brigada d'infanteria i un regiment cuirassat a Síria.<ref name="Shazly, pp. 277–278">Shazly, pp. 277–278</ref><ref name="Rabinovich464" /> Una brigada formada per [[palestins]] es trobava a Egipte abans de l'esclat de la guerra.<ref name="tlas" /><ref name=Rabinovich464>Rabinovich, p. 464</ref> L'[[Aràbia Saudita]] i [[Kuwait]] enviaren cadascun 3.000 soldats a Síria; que arribaren amb els reforços jordans i iraquians a temps per la nova ofensiva siriana programada pel 23 d'octubre, la qual finalment va ser cancel·lada.<ref name=Rabinovich464-465/> Kuwait també va enviar tropes a Egipte; i tant Kuwait com l'Aràbia Saudita també enviaren ajut financer.<ref name=Rabinovich464/> [[Tunísia]] envià entre 1.000 i 2.000 soldats a Egipte, on van ser estacionats al [[delta del Nil]] i alguns van ser enviats a defensar [[Port Said]].<ref name="tlas" /> El [[Líban]] envià unitats de radar a Síria per la defensa aèria.<ref>{{ref-web|url=http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/73_War.html |títol=The Yom Kippur War |editor=Jewishvirtuallibrary.org |data= 6 octubre 1973 |consulta= 22 octubre 2011}}</ref> [[Sudan]] desplegà una brigada d'infanteria, formada per 3.500
A més de les forces enviades a Síria, Iraq envià un esquadró de [[Hawker Hunter]] a Egipte. L'esquadró no trigà a guanyar-se una reputació entre els comandants de camp egipcis per la seva habilitat en el suport aeri, en particular en els atacs antitancs.<ref name="Shazly, pp. 277–278" />
| |||