Jordi Pere Cerdà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 21:
En aquests primers tempteigs creatius ja s'observen els principals trets distintius que articularan l'obra literària de Jordi Pere Cerdà: l'atenció a les manifestacions orals de la cultura popular cerdana, el compromís amb els esdeveniments socials i polítics que afecten el seu territori, i el gust estètic de tractar la natura com una deu viva i fonda d'on brolla la paraula més íntima de l'autor.<ref name=":0" />
L'any 1960 es va establir a Perpinyà amb la seua dona Elena Cristofol i els seus fills, s'ocupà de la Librairie de Catalogne, negoci que farà servir d’enllaç clandestí per a la difusió de les obres antifranquistes editades a París, per fer de llibreter i promotor cultural, compaginant aquestes tasques amb la de col·laborador en diverses publicacions, des de les quals donà a conèixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya del Nord mitjançant nombrosos articles.
Amb l'aparició de les primeres publicacions als anys 1950 i 1960, Cerdà mantindrà contacte amb editors, autors i intel·lectuals com [[René Barande|Charles Bauby]] i [[Albert Manent]]; també, [[Pere Verdaguer i Juanola|Pere Verdaguer]], [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Francesc de Borja Moll]] (editor de la seua primera peça teatral, ''Angeleta''), [[Josep Maria de Casacuberta i Roger|Josep Maria de Casacuberta]] (amb qui edità les primeres compilacions, com ''Contalles de Cerdanya'', ''Obra poètica'' i ''Obra teatral''), [[Max Cahner i Garcia|Max Cahner]], [[Francesc Vallverdú i Canes|Francesc Vallverdú]], Jean-Baptiste Para (editor de la revista parisenca ''Europe'', on Cayrol col·laborarà), l'occità [[Robèrt Lafont]], André Vinas, [[Jep Gouzy]], [[Joan Fuster i Ortells|Joan Fuster]] o el poeta [[Francesc Català i Duran|Francesc Català]].<ref name=":0" />
| |||