Revisió del 14:26, 5 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.422.014 edits m Redundant Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 15:58, 16 ago 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.422.014 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 4: Al llarg de la història es troben primers exemples d'actes legals dissenyats per preservar conscientment l’entorn, per compte propi o per a gaudir del propi ésser humà. En el [[dret anglosaxó]] (o ''common law'', és a dir, llei comuna), la protecció primària es trobava en la llei de molèstia, però això només permetia accions privades per danys o perjudicis si hi havia perjudici a la terra. Així ho serien les olors que emanen la cort de porcs,<ref>''Aldred's Case'' (1610) 9 Co Rep 57b; (1610) 77 ER 816</ref> la responsabilitat objectiva contra l’abocament d’escombraries,<ref>''R v Stephens'' (1866) LR 1 QB 702</ref> o danys d’explosió de preses.<ref>''Rylands v Fletcher'' [1868] UKHL 1</ref> L'aplicació privada, tanmateix, es va limitar i es va trobar que era insuficientment adequada per afrontar les amenaces mediambientals més importants, especialment les amenaces de recursos comuns. Durant el "Great Stink" (en català: "Gran Pudor") del [[1858]], l'abocament de clavegueram al riu [[Tàmesi]] va començar a fer una pudor tan forta durant l'estiu d'aquell any que el [[Parlament anglès\|Parlament]] va haver de ser evacuat. Irònicament, la Llei de [[1848]] de la "Metropolitan Commission of Sewers" (en català: "Comissió Metropolitana del Clavegueram") havia permès a aquesta comissió tancar [[Pou cec\|pous cecs]] al voltant de la ciutat en un intent de "neteja", però això simplement va portar a la gent a contaminar el riu. En 19 dies, el Parlament va aprovar una altra Llei per construir el sistema de clavegueram de Londres. [[Londres]] també patia una terrible contaminació de l’aire i això va culminar amb el “Great Smog” (en català: "Gran Contaminació") de [[1952]], que al seu torn va desencadenar la seva pròpia resposta legislativa: la "Clean Air Act", és a dir, la "Llei de l'Aire Net" de [[1956]]. L’estructura reguladora bàsica era establir límits a les emissions per a les llars i les empreses (sobretot cremar [[carbó]]) mentre que una inspecció aplicaria el compliment. Malgrat anàlegs anteriors, el concepte de "llei ambiental" com a organisme jurídic separat i distint és un desenvolupament del {{segle\|XX\|s}}.<ref>See generally R. Lazarus, [http://www.press.uchicago.edu/ucp/books/book/chicago/M/bo3629140.html The Making of Environmental Law (Cambridge Press 2004)]; P. Gates, [http://www.arkansasresearch.com/HistReprints/GatesLandBook.htm History of Public Land Law Development].</ref> El reconeixement de que el medi natural era fràgil i necessitava proteccions legals especials, la traducció d'aquest reconeixement en estructures legals, el desenvolupament d'aquestes estructures en un cos més gran de “llei ambiental” i la forta influència del dret ambiental sobre les lleis de recursos naturals, no es van produir fins cap als [[anys seixanta]]. Aleshores, nombroses influències, incloent una consciència creixent de la unitat i la fragilitat de la biosfera; augment de la preocupació pública per l’impacte de l’activitat industrial sobre els recursos naturals i la salut humana; la força creixent de l’estat regulador; i més àmpliament, l’adveniment i l’èxit de l’ambientalisme com a moviment polític, que es va combinar per produir un enorme cos de dret en un període relativament curt. Si bé la història moderna del dret ambiental és una contínua controvèrsia, a finals del segle XX la llei mediambiental s’havia establert com a component del panorama legal a totes les nacions desenvolupades del món, moltes en desenvolupament i el projecte més gran de llei internacional. ==Control de pol·lució==

Dret ambiental: diferència entre les revisions