|
Després de la guerra, Joffre es retirà i fou nomenat membre de l'[[Acadèmia Francesa]] el 14 de febrer de [[1918]]. El 1920 presidí la celebració dels [[Jocs Florals]] a [[Barcelona]],<ref>[[Jordi Mata i Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>Hostes vingueren... Josep Joffre». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 116 (maig 2012), p. 16. ISSN 1695-2014</ref> on assistí acompanyat per [[Joan Amade]].
El 12 d'octubre de 1919, una delegaciodelegació dirigida pel President de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, amb Angel Guimerà, Santiago Rusiñol, Enric MoreràMorera, Pompeu Fabra, el Dr Solé i Pla i d'altres, es desplaça a Perpinyà per demanar al mariscal Joffre de presidir Els Jocs Florals de 1920. A laAmb gran sorpresa de tota la delegaciodelegació, aquest accepta sense problema, posant les cancelariescancelleries espanyolesespanyola i franceses davant el fet. Emmanuel Brousse, diputat dels Pirineus Orientals, proposarà una primera etapa a Madrid per decorarcondecorar el rei Alfons XIII deamb la medalla militar i axiaixi desenllaçaràdesencallar la situatiosituació.
ArribaJoffre arriba a Barcelona l'1el 1er de maig 1920, en companyia de la MarisclaMariscala. Baixa el passeig de Gracià i les rambles sota els "hurras".
L'endemà, tot sonsón visites oficials i remeses de decoracionscondecoracions tant a l'hotel de l'Ajuntament com al Palau de la Generalitat. El 3 de maig, és l' apoteosis, al Palau de les Belles Arts ple de gom a gom : la Mariscala serà la reina dels Jocs Florals. Joffre acaba el seu discurs en català sota els aplaudiments. Angel Guimerà li contesta amb un discurs inflamat que provoca la partença del representant del rei d'Espanya. A foravafora va haver-hi désordresdesordres i la policia va intervenir. Per calmar l'ambient, Joffre va pretendre una fluxio diplomàtica i no va assistir al banquet en el seu honor. L'endemà visita les obres de la proxima ExpositioExposició UniversalInternacional de 1929, rep diverses delegacions, participa en el banquet dels mutilats i rep la visita del Consell Municipal. El 6 de maig, a les 9 del mati, acompanyat per totes les personalitats catalanes, puja al ten cap a Paris a l'estacioestació de França.
Les seves memòries, en dos volums, es publicaren pòstumament, el 1932. El seu nom és recordat en moltíssimes ciutats de l'estat francès, més sovint al nomenclàtor de carrers o avingudes, i de tant en tant al d'alguns edificis, com el [[Liceu Joffre]] de Montpeller. A Perpinyà, a més de l'avinguda Joffre, que comunica [[el Vernet]] a la capital nord-catalana, també s'ha donat el nom del mariscal al pont per on passa aquesta avinguda. A Barcelona, va ser el nom de l'avinguda que va de la cruïlla Maragall/Mare de Déu de Montserrat a la plaça de Virrei Amat, posteriorment anomenada "Borbó".
La seva casa natal, al no 11 carrer del mariscal Joffre a Ribesaltes, inscrita monument historic en 1938 i transformada en museu l'any 1987.<ref>{{Ref-web|títol=Musée Joffre – Maison natale du Maréchal Joffre à Rivesaltes|url=https://museejoffre.fr/|consulta=2020-08-16|llengua=fr-FR}}</ref>
Consta de tres nivells:
-al peu pla, dins el que era la quadra i el taller de boteria del seu pare, es presenta la seva vida i la seva carrera.
-al primer pis, algunes habitacions del pis familiar estan agençades. Dins el seu despatx moblat amb element auténtics d'en Joffre, hi han exposats records historics, bronzes, entre els quals "L'ablumalbum Catalunya a Joffre" de 1917, l'al.legoria regalada el 2 de maig 1920 a Barcelona pels catalans d'America del sud, etc.; dins l'avansalaavantsala, uniformes de soldat, el seu bicorn d'académic i la seua guerrera que havia regalat al Dr Solé i Pla i que portava quan va presidir els Jocs Florals de Barcelona en 1920. La cambra natal i la cuina han estat reconstituïdes.
-les golfes, que servien de paller, concentrenestan dedicades a la batalla del Marne amb dos aspectesaspectesː un pla relleu animat i la projectioprojecció d'un diaporama.
== Distincions ==
|
