Grup abelià finit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Correccions lingüístiques |
||
Línia 12:
El [[1824]], el matemàtic noruec [[Niels Henrik Abel]] ([[1802]] [[1829]]) publica, pagant ell mateix les despeses de la publicació un petit text de sis pàgines<ref>[[Niels Henrik Abel]] ''Memòria sobre les equacions algebraiques, on es demostra la impossibilitat de la resolució de l'equació general del cinquè grau'' 1824</ref> estudiant la qüestió de la resolució de l'equació general del cinquè grau. Posa en evidència la importància del caràcter [[propietat commutativa|commutatiu]] d'un conjunt de permutacions. Un grup commutatiu es qualifica ara d'abelià en referència a aquest descobriment.
[[Évariste Galois]] ([[1811]] [[1832]]) estudia la mateixa qüestió. El [[1831]], fa servir<ref>[[Evariste Galois]] ''Sobre les condicions de resolubilitat de les equacions algèbriques'' 1846 Journal de Liouville</ref> per primera vegada el terme de ''grup formal''. Quinze anys més tard, el matemàtic [[Joseph Liouville]] ([[1809]] [[1882]]) publica aquest article. Durant la segona meitat del {{segle|XIX}}, l'estudi dels grups finits sembla
No obstant això, calen nombrosos anys per definir aquesta noció de grup formal. Kronecker és un actor d'aquesta axiomatització. Kronecker dóna<ref>[[Leopold Kronecker]] ''Auseinandersetzung einiger Eigenschaften der Klassenzahl idealer complexer Zahlen'' Monatsber. K. Preuss. Akad. Wissenschaft. pp. 881–889 Berlin 1870</ref> el 1870 una definició equivalent a la que es fa servir actualment per a un grup abelià finit. La definició general sovint s'atribueix a [[Heinrich Weber]]<ref>[[Heinrich Weber]] ''Lehrbuch der Algebra'' Braunschweig 1896</ref> ([[1842]]-[[1913]]).
| |||