Ormazd I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m neteja i estandardització de codi
Línia 5:
Era el fill i hereu de [[Sapor I]] i la seva dignitat sembla que era superior a la dels seus germans Sapor Misan Shah, rei de [[Mesene]] (Mesan o Misan) i Narsès Sakan Shah, rei dels saces, [[Sakastana]] (Sagestan) i [[Turan]] (Turestan), però en dignitat estava darrere del seu germà [[Bahram I|Bahram]] [[Gilan]] Shah (que segurament era el germà gran), i en edat també estava per darrere d'aquest, de Sapor Misan Shah, rei de Mesene (Mēšān) i de Narseh (Narsès), rei de l'Índia, Sakastan (Sagestān) i Turestan, però en la llista de dignataris estava per darrere de Warahran, rei de Gilan i Sapur rei de Mesene però precedint a Narsès de Sagestan. Els erudits pensen que era el tercer fill de Sapor I.
 
Després del [[244]] Armènia havia esdevingut territori persa però les legions es van oposar a l'entrega; el rei va romandre sota control romà però nominalment dins l'esfera d'influència persa. Segons una teoria vers el [[252]] el rei Khosrow I o [[Tiridates II d'Armènia]] va ser assassinat per un emissari persa i va esclatar una revolta; el príncep Tiridates, fill del rei, va fugir a territori romà i això sembla que fou interpretat com una violació del tractat; segon una segona versió Khosrow i Tiridates són la mateixa persona i el [[244]] va haver de reconèixer la sobirania persa, però de fet els romans van mantenir les seves posicions; Tiridates va donar suport als romans i el seu fill (de nom desconegut) va donar suport a Pèrsia; Tiridates es va refugiar a territori romà i Armènia fou annexionada a Pèrsia en temps de [[Trebonià Gal]] i [[Volusià]] ([[252]]). El [[252]] Ormazd I va ser nomenat pel seu pare com a rei d'[[Regne d'Armènia|Armènia]] segurament després de participar en la campanya contra aquest regne; va regnar amb el nom de [[Artavasdes VII d'Armènia]].
 
El [[253]] va fer campanya a [[Capadòcia]] i més tard segurament va ajudar al seu pare Sapor en alguna o totes les campanyes contra [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] ([[253]]-[[256]]). És possible que fou Ormazd qui va conquerir [[Selèucia de Piera]], guiat per Ciriàdes. Sembla que Antioquia fou conquerida per primer cop el [[253]].
 
A la mort del seu pare ([[270]]) fou proclamat shahan shah, i sembla que va tenir alguns èxits militars però el seu regnat no és prou conegut. Segons les homilies maniquees, Ormazd va donar audiència a [[Mani]] i com a resultat li va garantir el viatge a [[Babilònia]]; és possible que Mani aconseguís el favor d'Ormazd, ja que el rei és representat en un text com oferint homenatge a Mani cosa que també apareix a alguns texts maniqueus sogdians i turcs. Fou probablement el fundador de Ohrmazd-Ardashir (Suq al-Ahwaz). A les monedes se'l anomena "Majestad mazdeiana Ormazd, Rei de Reis de l'Iran i el No-Iran (Ērān i Anērān) cosa que suggereix una expansió territorial, ja que abans només eren reis de l'Iran.