Parc Nacional de Hallingskarvet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
dades actualitzades a Wikidata
m neteja i estandardització de codi
Línia 10:
El parc nacional abasta 450 km² de la serra de [[Hallingskarvet]] i alberga grans reserves de [[Ren|rens salvatges]], un factor important en l'establiment del parc. El punt més alt del parc nacional és [[Folarskardnuten]], que aconsegueix una altura de 1.933 metres sobre el nivell del mar. El paisatge de Hallingskarvet va ser format per múltiples [[Edat de gel|edats de gel]]. El parc mostra la història geològica i la connexió entre aquesta història i la variació de les espècies que hi viuen. Inclou àrees de valor especial i que són la llar d'espècies amenaçades o vulnerables, com la ''[[Draba cacuminum]]'' i la ''[[Botrychium lanceolatum]]''.
 
La [[línia de Bergen|línia ferroviària de Bergen]] transcorre al llarg de la frontera sud del parc. No hi ha camí d'accés cap al costat sud del parc, de manera que l'[[estació de Finse]], una parada de la línia de ferrocarril, és una de les poques formes en què les persones poden accedir a aquesta part del parc. La carretera comtal Noruega 50 passa a prop del límit nord del parc.
 
El primer element del topònim és ''halling'' (habitant de la vall de Hallingdal) i l'últim és la forma finita de ''skarv'' (muntanya o zona muntanyosa i sense vegetació).