Pierre Louis Dulong: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
'''Pierre Louis Dulong''' ([[Rouen]], [[13 de febrer]] de [[1785]] - [[París]], [[19 de juliol]] del [[1838]]) fou un químic i físic [[França|francès]], autor d'obres sobre la [[calor]].
== Biografia ==
Fill únic, orfe a l'edat de quatre anys amb una considerable fortuna, se li va encomanar a la seva tia que vivia a [[Auxerre]]. Va rebre la seva educació secundària a la universitat d'aquesta ciutat i després, a l'espera d'arribar a l'edat de setze anys, va realitzar un curs de [[gramàtica]] i un curs de [[química]] a l'Escola Central de Rouen.
En 1800, va tornar a Auxerre a sotmetre's als exàmens d'entrada a l'[[École Polytechnique (França)|Escola Politècnica]] i és l'únic admès dels seixanta candidats presentats. Encara que preferia l'enginyeria naval, per manca de places va entrar a l'artilleria de terra. Però la debilitat de la seva salut el va obligar a abandonar l'escola abans de finalitzar el segon any.
Després va estudiar [[medicina]], que va practicar en un barri pobre de [[París]], al [[Faubourg Saint-Marceau]]. A continuació, va tornar a la ciència, primerament es va interessar per la botànica, i a continuació per la química quan va passar a ser assistent al laboratori de [[Claude Louis Berthollet|Berthollet]], on va treballar en la reacció de [[sal (química)|sal]]s solubles amb les sals insolubles.
Va ser nomenat per influència de [[Claude Louis Berthollet|Berthollet]], professor de [[química]] i [[física]] a l'[[Escola Normal]]. Hi va preparar el primer any el curs de química de [[Louis Jacques Thénard]].
El 24 de juliol de 1813, va ser nomenat professor de física i química a l'[[Escola Veterinària d'Alfort]], però va dimitir per motius de salut el 13 d'octubre 1827. Va treballar després amb [[Alexis Thérèse Petit|Petit]] sobre la calor. Va ser nomenat examinador de química a l'Escola Politècnica a [[1812]], de química i de física el 181] i, a continuació, va ser professor de Física del 1820 al 1829, succeint [[Alexis Thérèse Petit]], i director d'estudis de 1830 fins a la seva mort.
En 1820, va ser nomenat professor assistent a la [[Facultat de Ciències de París]] de [[Louis Jacques Thénard|Thénard]] a càrrec del segon semestre. En 1828, intercanvia el seu curs de química amb el curs de física de [[Louis Joseph Gay-Lussac|Gay-Lussac]] i el 1832, va ser nomenat titular de la càtedra de física.
Va ser elegit membre de l'[[Acadèmia de Ciències (França)|Acadèmia de Ciències]] el 1823.a la secció de física general.
Línia 21:
Dulong va descobrir el 1812 el [[triclorur de nitrogen]], NCl<sub>3</sub>, i en el decurs dels seus experiments sobre aquest compost inestable va perdre, com a conseqüència d'una explosió, un ull i dos dits. De 1813 a 1817 va treballar en l'estudi de diversos [[àcids]]: l'[[àcid nitrós]], els [[àcid fosfòric|àcids fosfòrics]] i l'[[àcid oxàlic]]. El 1823 amb [[Louis Jacques Thénard|Thénard]] va estudiar la catàlisi amb metalls.
En física, va reconèixer amb Alexis Thérèse Petit, que la [[calor específica]] dels metalls està en relació inversa de la massa dels seus àtoms. Ells van desenvolupar una teoria per explicar el valor de la [[calor específica]] dels [[metall]]s coneguda com a [[Llei de Dulong i Petit]], que va permetre la determinació de [[massa atòmica|masses atòmiques]].
Va determinar el coeficient de dilatació del mercuri, la velocitat del so dins gasos i, amb [[François Arago]], la força elàstica del [[vapor]] a diferents temperatures.
| |||