Polaritat química: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Water-elpot-transparent-3D-balls.png|miniatura|Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau).]]
La '''polaritat''' en [[química]] es refereix a la separació de la [[càrrega elèctrica]] que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns [[moment]]s elèctrics [[dipol]] o [[multipol]]. Les molècules polars (com la de l'aigua) interaccionen a través de les forces intermoleculars dipol–dipol i els [[enllaç d'hidrogen|enllaços d'hidrogen]].
Línia 5:
== Teoria ==
Els electrons no sempre es comparteixen de forma uniforme entre dos àtoms que estan enllaçats; un àtom pot exercir més força dins el núvol electrònic que un altre. Aquesta "empenta" es coneix com a [[electronegativitat]] i mesura l'atracció pels electrons que té un àtom concret. Es forma un "dipol" elèctric quan hi ha un desigual repartiment d'electrons en un enllaç. Les '''càrregues parcials''' (''Partial charges'') s'assenyalen com '''δ+'''. Aquests símbols van ser introduïts per [[Christopher Ingold]] i la seva esposa Dr. Hilda Usherwood l'any 1926.<ref>''The Origin of the "Delta" Symbol for Fractional Charges'' Jensen, William B. J. Chem. Educ. 2009, 86, 545. [http://www.jce.divched.org/Journal/Issues/2009/May/abs545.html Link]</ref>
Els enllaços poden caure en un dels dos extrems — ésser completament no polar (apolars) o completament polars. Els termes enllaços "polar" i "apolar" es refereixen a l'[[enllaç covalent]]. Per determinar la polaritat d'un enllaç covalent si el resultat de la mesura de l'electronegativitat es troba entre 0,4 i 1,7 aleshores, generalment, l'enllaç és '''covalent polar'''.
== Molècules polars ==
Entre els exemples quotidians de molècules polars hi el sucre [[sacarosa]]. Els sucres en general tenen molts grups polars hidrogen-oxigen (-OH) i són, de manera general, molt polars.
Per la naturalesa polar de la mateixa molècula d'aigua ([[aigua|H<sub>2</sub>O]]), les molècules polars generalment són capaces de dissoldre's en l'aigua.
Línia 22:
Una molècula pot ser no polar ja si a causa de no haver (gairebé) polaritat en els seus enllaços o perquè la disposició dels enllaços polars és simètrica.
Exemples quotidians de compostos químics apolars inclouen els [[greix]]os, olis i petroli i gasolina. Per tant les molècules apolars són insolubles en l'aigua a temperatura ambient. Tanmateix solvents orgànics apolars, com l'[[aiguarràs]], són capaços de dissoldre substàncies polars.
<gallery>
Línia 30:
=== Híbrids ===
Les grans molècules que tenen un grup polar a l'extren unit a un altre extrem amb grups apolars són bons surfactants i poden ajudar a formar [[emulsió|emulsions]] estables o unions d'aigua i greixos. Els surfactants redueixen la tensió interficial entre l'oli i l'aigua per l'absorció de la interfície líquid-líquid.
== Predicció de la polaritat molecular ==
Línia 55:
</tr>
<tr>
<th rowspan='2'>Apolar</th> <td>A<sub>2</sub></td> <td> [[Molècula diatòmica|Molècules diatòmiques]] del mateix element </td> <td>O<sub>2</sub></td>
</tr>
<tr>
| |||