Preste Joan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant la mida de les imatges |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
La primera vegada que s'esmenta aquest personatge és a la crònica del bisbe alemany [[Otto de Freising]]. Inicialment, es creia que el regne del Preste Joan es trobava a l'[[Índia]]. Corria aleshores la creença molt divulgada que els cristians [[Nestorianisme|nestorians]] havien tingut èxit en evangelitzar aquestes terres, i estaven regits per un sacerdot-rei anomenat Joan. Probablement els viatges de [[Tomàs apòstol]], documentats en obres com els ''[[Fets de Tomàs]] '', van servir de germen per a la llegenda. Després de l'arribada dels [[Imperi mongol|mongols]] al món occidental, es va situar el rei a [[Àsia Central]]. Eventualment, exploradors portuguesos es van convèncer que l'havien trobat a [[Imperi d'Etiòpia|Etiòpia]]. L'[[emperador romà d'Orient]] i el Papa havien rebut diversos missatges d'aquesta figura misteriosa, en els quals ell mateix descrivia la grandesa i la riquesa dels seus feus.
[[Fitxer:PresteJoanP.jpg|miniatura|esquerra|Il·lustració d'un llibre portuguès del segle XVI sobre Preste Joan]]
El regne del Preste Joan va ser objectiu d'una recerca, que va disparar la imaginació de generacions d'aventurers, però estava fora del seu abast. Representava un símbol de la universalitat de l'[[Església universal|església]] per als cristians europeus, que transcendia la cultura i la geografia per abastar tota la humanitat, en temps en què la tensió ètnica i interreligiosa convertien aquesta visió en un fet molt improbable.
Segons la tradició [[esoterisme|esotèrica]] cristiana, els [[Reis Mags]], que a l'[[evangeli]] apareixen com a «magistrats (d'on es va traduir erròniament per 'mags') d'[[Orient]]», procedien del regne del Preste Joan, que vivia en un indret d'Àsia on [[Parsifal]] va portar el [[sant Graal]] tret de [[Monsalvat]].
Línia 14:
El nom "Joan" (Iohan) donat a aquest personatge llegendari deriva del títol donat als monarques búlgars, [[tàrtars]] i [[mongols]]: [[jan (títol)|jan]] (normalment escrit "kan" o "khan"), ja que, en efecte, hi va haver alguns jans tàrtars i mongols que van adoptar el [[cristianisme]] [[nestorianisme|nestorià]] a l'[[edat mitjana]] prèviament a la formació de l'[[Imperi Mongol]] per part de [[Gengis Khan]], però, tal com va observar el viatger italià [[Giovanni da Pian de Carpini|Giovanni Pian de Carpini]], ja al {{segle|XIII|s}} amb prou feines hi havia cap tolerància per als cristians, i els nestorians estaven ja en decadència precisament per l'ascens de Gengis Khan, que va haver de lluitar amb rivals que practicaven una [[síncresis]] de cristianismes nestorians i xamanisme.
La llegenda del Preste Joan va influir en els viatges d'exploració de la baixa edat mitjana. Quan al segle {{Romanes|XV}} els [[Portugal|portuguesos]] van entrar en contacte amb el regne cristià d'[[Imperi d'Etiòpia|Etiòpia]], a l'[[Àfrica]], van pensar que havien trobat aquest regne, considerant al [[Negus]] o [[Llista de reis i governants d'Etiòpia|Negus negusti]] (Rei de reis) etíop com el mític Preste Joan. Altres llegendes identifiquen Preste Joan amb [[Joan apòstol]] perquè basant-se en el capítol 21 de l'[[evangeli de Joan]], assumeixen que Joan Apòstol no va morir mai i que seguia viu a l'edat mitjana. El preste Joan podria haver estat algun dels monarques de l'[[Imperi d'Etiòpia|Etiòpia]] cristiana.
Al fons notarial de Tortosa de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre es conserva la primera còpia catalana del text, que data del 1383 i va ser escrita pel notari Jaume Despont. L'erudit local Enric Bayerri va publicar-ne una transcripció el 1925, malgrat que no va identificar la narració amb la història del preste.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bayerri|nom = Enric|article = Una descripció geogràfica novelesca en català del segle XIV|publicació = Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona|url = http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/200147|data = 1925|pàgines = 29-36}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Querol, E.; Baiges, I., Vidal, J.|nom = |article = La cultura escrita a l'edat mitjana|publicació = Art i cultura. Història de les Terres de l'Ebre, 5|url = https://www.academia.edu/3186046/La_cultura_escrita_a_ledat_mitjana|data = 2010|pàgines = 134-142: 140-141}}</ref>
| |||