Pugio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
Igual que la [[gladius]], la pugio era una arma punxant, el tipus preferit pels romans. D'aquests punyals Vegeci diu:<ref name="Vegeci">''De Re Militari, [http://www.pvv.ntnu.no/~madsb/home/war/vegetius/dere03.php Book I]. {{en}} A l'enllaç donat, sota el passatge "NOT TO CUT, BUT TO THRUST WITH THE SWORD."</ref>
{{cita|Un tall fet amb la fulla, encara que sigui amb força, poques vegades mata .... En canvi, una punyalada que penetra 5 centímetres, sol ser mortal... el cos està cobert, mentre que amb una empenta decisiva a l'oponent rep el primer cop, abans de veure l'espasa. Aquest és el principal mètode de lluita utilitzat pels romans ...|[[Vegeci]]|De Re Militari<ref name="Vegeci"
== Història ==
[[Fitxer:Pugio 175 aC.jpg|miniatura|Reconstrucció d'una Pugio: un soldat romà AD 175 des d'una província del nord]]
===Abans del 50 dC===
Originàriament, el punyal tenia una gran fulla de 18 cm a 28 cm de llarg i 5 cm o mes d'amplada. El pugio tenia un nervi central que dotava la fulla de resistència i fermesa.
La paraula pugio apareix en l'autor [[Ciceró]] per primer cop, com a referència del punyal utilitzar per [[Marc Juni Brut]] per apunyalar a [[Juli Cèsar]].<ref>2nd Philippic 2.12.28</ref> [[Suetoni]] confira<ref>''De Vita Caesarum'', Life of Julius Caesar, 89.1</ref> que tots els conspiradors utilitzaren les ''pugions'' per l'ocasió i que després alguns d'ells es van suïcidar amb la daga utilitzada prèviament. En les pàgines de Ciceró el pugio sembla haver estat l'arma preferida d'assassinar i del suïcidi perquè era molt fàcil d'amagar en els plecs de les túniques romanes.
===En el 50 dC i després===
Igual que les altres peces de l'equip dels legionaris, la daga va patir alguns canvis durant el segle 1 dC. A partir de l'any 50 dC van aparèixer els models amb l'espiga rodona, en canvi l'aparença externa no va canviar, tot i que alguns models tenien una fulla més estreta, sense "cintura" central i quasi sense reforç.
L'empunyadura sempre va mantenir una forma similar. Copiada dels punyals hispans, estava construïda amb dos capes de fusta envoltant l'espiga que a la vegada estava coberta de dos capes fines de ferro. En algunes ocasions estava gravada. L'empunyadura era petita i era estreta pel motiu que fins i tot les que estaven fetes de ferro no pesaven gaire.
| |||