San (Mali): diferència entre les revisions

San fou fundada com un campament per pescadors bozos; més tard s'hi va establir un caçador markes de Somo (a uns 20 km de San) de nom Tion Bakore (o Yérémakoré Traore) que es va instal·lar al costat de la llacuna i quan va tornar a casa va portar a la seva família i va explicar que allí havia passat un any ("''san''" en la seva llengua) d'on es suposa que deriva el nom. Una altra versió canvia el caçador per dues famílies dioules, els Koi Ta i els Sekine (aquests darrers extingits al segle XVIII). Més tard s'hi van afegir la família Tera, markes de Tion, emparentats als Traore (originaris de Dia i de Djenné, emigrats cap al segle XI o XII) i la família Santara, d'origen maure però procedents de Djenné, que van introduir l'islam. Progressivament s'hi van afegir gent procedent de regions properes, fins que es pot considerar que es van formar quatre grups: els marka (descendents de les primeres famílies), els rurals (majoritàriament [[bambares]], [[bobos]] i [[miniankes]]), els originaris del delta ([[bozos]], [[peuls]] i [[somonos]]), i la resta (minoritaris d'origen [[mossis|mossi]], [[dafings|dafing]], [[samogo|samogos]], [[malinkes|malinke]], [[dogon]] i altres). Es van formar quatre barris: Korala, Saitala, Santarala i Traorela i dos associacions tradicionals ("tons").

 

 

Després d'un període tranquil, la [[gihad]] va portar a Sheku Ahmadu al poder a Ségou el qual va establir a un almamy a San entre 1830 i 1840. El 1861 [[al-Hadjdj Umar]] va conquerir Ségou i el govern local de San va canviar passant dels Traore als Tera. Umar va demanar al ''almamy'' de fer la pregària en nom seu però li va garantir una completa autonomia; com a lloc de pau on es protegia als comerciants i les caravanes, va esdevenir el centre de refugi de tots els que fugien d'altres regions.