[[Jeffrey Dudgeon]] era treballador d'una empresa de transport i activista gai a [[Belfast]], Irlanda del Nord, quan va ser interrogat per la [[Royal Ulster Constabulary]] sobre les seves pràctiques sexuals. Va interposar una denúncia davant la [[Comissió Europea dels Drets Humans]] en 1975, , que després d'una audiència en 1979 va declarar la seva denúncia admissible davant el [[Tribunal Europeu de Drets Humans]]. La primera audiència va ser a l'abril de 1981 davant un tribunal complet, compost de 19 jutges. Dudgeon va ser representat pels advocats Lord Gifford, Terry Munyard i Paul Crane{{Efn|referència=Els tres advocats corresponen a dues figures diferents; Lord Gifford i Terry Munyard van treballar de "solicitor" (s'encarreguen de la feina fora dels jutjats) mentre que Paul Crane va treballar de "barrister" (representa al client al tribunal).}}.
EEl 22 d'octubre de 1981, el Tribunal va determinar que les lleis que penalitzaven les pràctiques homosexuals a Irlanda del Nord entre adults consentidors eren una violació de l'article 8 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que diu: "''Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència". NoNomés pot haver-hi haurà ingerència ded’una l'autoritat pública en l'exercicil’exercici d'aquestd’aquest dret,excepteen la qualmesura estiguique conformeaquesta aingerència sigui prevista per la llei i siguique necessàriaconstitueixi una mesura que, en una societat democràtica'' (...)",<ref>[https://www.echr.coe.int/Documents/Convention_CAT.pdf perText adel laConveni proteccióEuropeu de laDrets salutHumans]</ref> oper la moral".qual Lacosa sentènciael estribunal va dictarfallar a favor de Dudgeon en aquestuna aspectevotació perde 15 vots a 4.
El 22 d'octubre de 1981, el Tribunal va determinar que les lleis que penalitzaven les pràctiques homosexuals a Irlanda del Nord entre adults consentidors eren una violació de l'article 8 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que diu: "''Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència. Només pot haver-hi ingerència d’una autoritat pública en l’exercici d’aquest dret en la mesura que aquesta ingerència sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat democràtica'' (...)",<ref>[https://www.echr.coe.int/Documents/Convention_CAT.pdf Text del Conveni Europeu de Drets Humans]</ref> per la qual cosa el tribunal va fallar a favor de Dudgeon en una votació de 15 vots a 4.
Va declarar que "la restricció imposada al Sr. Dudgeon en virtut de la legislació d'Irlanda del Nord, pel seu abast i caràcter absolut, és, a part de la severitat de les possibles sancions previstes, desproporcionada respecte als objectius que es pretenen aconseguir". No obstant això, la sentència prosseguia: "Correspon als països decidir per si mateixos... qualsevol augment apropiat de l'[[Edat de consentiment sexual|edat de consentiment]] en relació amb aquesta conducta".
