Banu Àssad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques |
m Plantilla |
||
Línia 10:
Les guerres sota els [[buwàyhides]] van permetre a Ali ibn Mazyad ser reconegut com a vassall dels sultans buwàyhides el [[1012]]/[[1013]]. El seu fill Dubays ibn Ali (1018-1082) i el fill d'aquest, Mansur ibn Dubays (1082-1088) foren considerats exemples de noblesa àrab. El cap principal fou el fill del darrer, [[Sadaka ibn Mansur]] (1086-1108); el va succeir el seu fill [[Dubays ibn Sadaka]] (Dubays II), que va portar una vida d'aventures i va morir assassinat a Maragha, a la cort del sultà seljúcida Masud ibn Muhammad el [[1135]]. Els seus descendents van romandre com a sobirans a al-Hilla fins al final de la dinastia Mazyadita (Mazyàdida) el [[1150]]. La tribu dels Banu Asad però va seguir existint; el [[1157]] van donar suport al sultà [[Muhammad II ibn Mahmud]] en el setge fracassat de Bagdad ([[1157]]) i el califa [[Al-Mustanjid]] (1160-1170) en revenja, els va expulsar d'[[al-Hilla]] el [[1163]]. Revoltats a la rodalia d'aquesta ciutat van rebre l'ajut del [[Banu l-Muntafik]], però finalment es van haver de sotmetre i quatre mil membres de la tribu foren executats i els altres expulsats de la regió. En aquest temps s'havien fet xiïtes i per això no hi va haver pietat en la repressió.
Inicialment dispersos després es van reunir altre cop i al {{segle|XIV}} i XV vivien a la regió al sud-est de Wasit i després van passar al [[Djazair]] al {{segle
== Vegeu també ==
|