Blau: diferència entre les revisions

Durant el segle XII es comença a associar el blau amb el vestit de la Verge Maria. Aquest fet promociona el color blau, de manera que a principis del {{segle |XIII}}, alguns personatges il·lustres, com el rei [[Lluís IX de França|Lluís IX de França "El Sant"]] o [[Enric III d'Anglaterra]], comencen a utilitzar el blau en els seus vestits i també en els seus escuts d'armes.

Aquest increment del color blau en tots els aspectes de la vida quotidiana queda reflectit també en la literatura de l'època, tot i que de manera tardana, ja que no és fins a mitjans del segle XIII en què apareixen els primers cavallers vestits de blau a les novel·les artúriques. Aquesta tardança respon al fet que el codi dels colors dels cavallers s'elabora amb anterioritat a aquesta promoció del color blau (un cavaller vermell es relaciona amb un cavaller dolent, un cavaller negre amb un personatge important i un cavaller blanc amb un personatge positiu). Així doncs, fins a mitjan {{segle |XIII}}, però sobretot al llarg del {{segle|XIV}}, no apareix el blau a les [[Novel·la de cavalleries|novel·les de cavalleries]]. A partir d'aleshores el blau s'associa a personatges valents, lleials i fidels. Fins i tot a les novel·les de cavalleries, el [[rei Artús]] vesteix de blau i, a més, porta un escut del mateix color. De fet, el cromatisme adquireix un paper simbòlic i al·legòric en la literatura medieval, ja que determina situacions, estats d'ànim o conceptes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=FUOC|llengua=|data=2016|editorial=|lloc=|pàgines=p. 40|isbn=}}</ref>