Venjança Catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Fets: Dos anys amb referències demanades, afirmació extremament improbable
Línia 21:
Des del seu quarter d'hivern a Gal·lípoli, el gros de l'exèrcit almogàver va superar el setge inicial, i un cop assegurada la posició, sortiren comandats per [[Berenguer d'Entença]] a satisfer el seu afany de venjança.<ref>{{format ref}} http://llenguaprimerescolaindustrial.blogspot.com.es/2010/12/deskarats-venjanca-catalana.html</ref>
 
Aleshores començava la famosa “Venjança Catalana”. Passaran amb sang i foc per les viles i ciutats sense respectar vides ni béns i escampant el terror arreu. En el decurs d'aquesta campanya de venjança, fou pres i empresonat a [[Gènova]] en Berenguer d'Entença. Reunits altre cop a Gal·lipoli, i ja amb [[Bernat de Rocafort]] com a nou cabdill, els [[almogàvers]] decidiren plantar cara a {{CN|data=setembre de 2018|l'exèrcit romà d'Orient més nombrós que s'havia conegut mai}}.
 
Els almogàvers van enfonsar els seus mateixos vaixells al port (al crit famós de: "Cremem les nostres naus!" ) per evitar la temptació de fugir, i així resistiren el setge a què eren sotmesos. De cop, les tropes catalanes es llançaren sobre l'[[exèrcit romà d'Orient]] acampat als afores de la ciutat. El xoc fou brutal, però els almogàvers acabaren triomfant i derrotant els romans d'Orient. La follia venjativa dels almogàvers estengué el terror per tot l'imperi. El lloc on havien estat assaltats els ambaixadors catalans fou arrasat i cap home, dona, vell, nen, ni animal va ser deixat amb vida. La ira caigué també sobre els alans, còmplices en l'assassinat de Roger de Flor; molts d'ells, conscients del que els esperava, decidiren matar ells mateixos les seves pròpies dones i fills abans que caiguessin a mans dels catalans.<ref>{{format ref}} http://www.laketania.com/fets/almogavers/</ref>