Sentit comú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m - {{Portal|Filosofia}} |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
== Història del concepte ==
El concepte fou també usat pels [[estoics]] i, sobretot per l'[[escolàstica]] i per [[Tomàs d'Aquino]]. En la filosofia escocesa de la [[Il·lustració]] el concepte fou recuperat per [[Thomas Reid]] i ha estat bàsic en la tradició de l'[[Escola de filosofia de Barcelona]] i en el pensament català.<ref name=gec/>
▲El concepte fou també usat pels [[estoics]] i, sobretot per l'[[escolàstica]] i per [[Tomàs d'Aquino]]. En la filosofia escocesa de la [[Il·lustració]] el concepte fou recuperat per [[Thomas Reid]] i ha estat bàsic en la tradició de l'[[Escola de filosofia de Barcelona]] i en el pensament català.<ref name=gec/>
[[Thomas Reid]] atorga al sentit comú, bàsicament, tres maneres diferents però mútuament complementàries. Per una part, el sentit comú el considera com una facultat originària i natural que és una part constitutiva de la ment, una capacitat mental que ajuda a percebre, raonar i actuar amb correcció als éssers humans madurs de qualsevol època i cultura. Per una altra part, en la seva interacció amb el món, en l’ésser humà s’originen una sèrie indeterminada de creences o primers principis molt bàsics i inqüestionables (principis del sentit comú) que fan possible la formulació precisa d’enunciats i judicis (judicis de sentit comú), capaços de guiar amb eficàcia als éssers humans en les seves percepcions sensibles, els seus raonaments i les seves accions en la vida. Per últim, el sentit comú és equivalent a l’anomenat “bon sentit” (sensatesa o prudència), una habilitat que s’utilitza per aplicar amb correcció els primers principis a les situacions pràctiques de la vida i emetre, així, judicis de caràcter prudencial.
| |||