Setge d'Osca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
| nom_de_la_batalla=Setge d'Osca
| conflicte=Reconquesta al Regne d'Aragó
| data = [[1094]]-[[1096]]
| localitat = [[Wasqa]]
| territori = [[Taifa de Saraqusta|Emirat de Saraqusta]]
| resultat =victòria saragossana
| mapa={{Localització militar |Aragó 1094 |label= Setge d'Osca |position=right |lat_deg=42 |lat_min=08 |lat_seg=08 |lon_deg=0 |lon_min=-25 |lon_seg=0 |float=none |caption=Fronteres el 1096. <br>En verd, l'Emirat de Saraqusta <br>En marró, el Regne d'Aragó <br>En marró fosc, el Regne de Navarra <br>En blau, el comtat d'Urgell <br>En carbassa, la Corona de Castella <br>En groc, el Regne de França <br>En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
Línia 15:
{{Reconquesta al Regne d'Aragó}}
El '''setge d'Osca''' (a [[Wasqa]], com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del segle XI per part del [[Regne de Navarra]] a fi de conquerir aquesta vila a l'[[Emirat de Saraqusta]]. La campanya va ser iniciada el 1094 pel rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] amb un primer [[Setge d'Osca (1094)|setge el 1094]], en el qual va morir. Dos anys més tard, el seu fill [[Pere I d'Aragó]] va tornar a [[Setge d'Osca (1096)|assetjar la ciutat]] que va acabar conquerint en la decisiva [[batalla d'Alcoraç]].
==Antecedents==
{{principal|Sanç I d'Aragó i Pamplona}}
[[Sanç I d'Aragó i Pamplona]], que va incorporar la [[Regne de Navarra|corona de Navarra]] a [[Regne d'Aragó|la d'Aragó]], va continuar amb no poc esforç la [[reconquesta]] aprofitant la croada predicada el [[1064]]<ref> ''[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4437&voz_id_origen=1913 Cruzadas aragonesas]'', Gran Enciclopedia Aragonesa {{es}}</ref> pel papa [[Alexandre II (papa)|Alexandre II]] per la conquesta dels territoris musulmans de la [[península Ibèrica]], atorgant la remissió dels pecats a tots els combatents. L'expedició a [[Barbastre]] del [[1064]], a la que es van afegir tropes [[Estats pontificis|papals]] i [[ducat d'Aquitània|aquitanes]], fou preparada a [[Barcelona]] en una reunió del legat pontifici [[Hug Candi]] i el comte [[Ramon Berenguer I de Barcelona]].
Vers el [[1085]] [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] va llençar un exèrcit des de [[Jaca]] cap a [[Wasqa]], la ciutat més important entre la ribera de l'[[Ebre]] i els [[Pirineus]] aconseguint ocupar progressivament la zona compresa entre els rius [[Isuela]] i [[Flumen]] amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat.
==El setge==
En primavera de [[1094]] s'inicià el '''Setge de Wasqa''', establint el campament en el ''pueyo de Sancho''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castellano y de la PeÑa |nom=Gaspar |títol=Crónica de la Corona de Aragón |url=http://books.google.cat/books?id=z_unVYWpNpIC&pg=PA8&dq=pueyo+de+sancho&hl=ca&sa=X&ei=eCwiUtTYH4av7AaL-YH4Cw&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=pueyo%20de%20sancho&f=false |llengua=castellà |editorial=Maxtor |data=2007 |pàgines=8 |isbn=849761321X}}</ref> i consolidat amb la fortificació del [[Castell de Montaragó]], on les tropes aragoneses s'establiren, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al [[monestir de Sant Joan de la Penya]]. Un segon exèrcit procedent de [[Nocito]] va conquerir el [[Castell de Santa Eulalia]]<ref>''[http://www.castillosdearagon.es/index.php?sec=6&fort=575 Castillo de Santa Eulalia]'', Castillos de Aragon {{es}}</ref> i ocupà el territori comprès entre el [[Flumen]] i l'[[Alcanadre]].
Però el [[4 de juny]] de [[1094]], durant el Setge de Wasqa, el rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] va morir a conseqüència de les ferides provocades per una sageta llençada per un [[ballesta|ballester]] sarraí quan revisava la muralla i el seu fill [[Pere I d'Aragó]] va jurar continuar el setge. El seu cos fou dut al [[Castell de Montaragó|Monestir de Montaragó]].<ref>{{Ref-llibre |títol=Teatro historico de las iglesias del reyno de Aragon |volum=vol.7 |url=http://books.google.cat/books?id=XEMAAAAAMAAJ&pg=PA369&dq=asedio+huesca+1094&hl=ca&sa=X&ei=bioiUoqoNvKd7gbv6oHgDw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=asedio%20huesca%201094&f=false |llengua=castellà |editorial=J.M. de Ezquerro |data=1797 |pàgines=369 |isbn=}}</ref>
La primavera de [[1096]], [[Pere I d'Aragó]], amb contingents [[Regne d'Aragó|aragonesos]], [[Regne de Navarra|navarresos]] i [[Gascunya|gascons]] va assetjar la ciutat des de la seva base al [[Castell de Montaragó]] i acampant al ''Pueyo Sancho'' per tallar les comunicacions dels musulmans amb la rereguarda. Després de sis mesos de setge, l'[[emir de Saraqusta]] [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] va reunir un poderós exèrcit de socors a [[Saraqusta]] format per tropes musulmanes i contingents [[Regne de Castella|castellans]] comandades per [[García de Cabrera]] en un suprem esforç per evitar la caiguda de [[Wasqa]] a mans dels aragonesos.
Les tropes musulmanes i castellanes foren derrotades per Pere I, i sense possibilitats de rebre cap socors, [[Wasqa]] acabà rendint-se el [[24 de novembre]] del [[1096]].<ref>{{ref-web |url=http://www.e-torredebabel.com/Enciclopedia-Hispano-Americana/V1/Alcoraz-historia-D-E-H-A.htm |títol=Batalla de Alcoraz |consulta=25/6/2015 |obra= |editor=Diccionario Enciclopedico Hispano Americano |data= |llengua=castellà }}</ref> Un mes després de la victòria a la [[Batalla d'Alcoraç]], el [[27 de desembre]] del [[1096]], [[Pere I d'Aragó]] féu entrada triomfal a la ciutat, que es va convertint en la nova capital del regne en substitució de [[Jaca]].<ref>{{es}} Gran enciclopedia aragonesa [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/de_condado_a_reino/expansion_alfonso.asp La expansión con Alfonso I el batallador]</ref>
| |||