Sobirania: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Ciències Polítiques}}
La '''sobirania''' (també anomenada '''sobiranitat''' o '''sobiranesa'''{{CN|data=novembre de 2018}}) és la «suma de [[Potestas|potestats]] d'un [[Estat]]», és a dir, el conjunt de [[poder polític|poders polítics]] ''imprescindibles'' i ''inalienables'' que requereix una societat humana per a constituir-se en [[Estat]].
Per a alguns autors, els elements mínims, però necessaris, perquè una societat humana pugui ser inclosa en la categoria d'Estat són quatre: [[Població]], [[Territori]], Sobirania i [[Reconeixement internacional]], i entenen que en cas contrari es tracta d'una [[regió]], o d'un [[Poble (localitat)|poble]], o inclús davant d'una [[nació]] en sentit cultural, però no davant d'un Estat.
[[Montesquieu]] determinà en la seva ''[[Teoria de l'Estat]]'' que només quan un poble és capaç d'exercir aquestes [[Potestas|Potestats]] de manera ''exclusiva'' i ''suprema'' —sense estar supeditats a cap altre— aquest poble s'ha constituït en [[Estat]]. Per a Montesquieu les Potestats es redueixen a tres: [[Poder legislatiu|Legislativa]], [[Poder executiu|Executiva]] i [[Poder judicial|Judicial]], per bé que els historiadors assenyalen que la sobirania acaba resultant inviable sense altres dues Potestats més: [[Defensa (territori)|defensa]] del territori i recursos econòmics. Aquestes cinc Potestats —poders— són exercits en els estats democràtics per mitjà de les [[Institució|Institucions]], que són les úniques dipositàries de l'«''[[Auctoritas]]''» per exercir aquestes «''[[Potestas]]''» amb l'ús [[legitimitat|legítim]] de la [[coacció]] i de la [[violència]] sobre una població en un circumscrit territori. D'aquesta manera les institucions —formades per persones— esdevenen l'encarnació d'una mera abstracció, la Sobirania.
En el món contemporani el quadre d'institucions que encarnen la Sobirania són les següents: [[Parlament]] (Potestat legislativa), [[Govern]] i [[Administració pública|Administració]] (Potestat executiva), [[Jutge|Òrgans Judicials]] (Potestat judicial), [[Exèrcit]] (Potestat defensiva) i [[Hisenda]] (Potestat econòmica). Ara bé, cada Estat es constitueix en una determinada Forma política, que pot ser classificada en funció del repartiment de les Potestats que exerceixen les Institucions d'un Estat; així, si una sola institució monopolitza tots els poders s'està davant d'un estat [[Dictadura|dictatorial]], mentre que si hi ha divisió de poders s'està davant d'un [[estat de dret]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2875644 La construcción del estado hispano-godo]</ref>
Línia 54:
=== Ideologies democràtiques ===
Són aquelles on l'àmbit d'aplicació coincideix amb el subjecte portador. Taxonòmicament coincideixen amb les [[ideologia política|ideologies polítiques]], i es divideix segons el que considerin que és el subjecte sobirà.
Linha 62 ⟶ 61:
=== Ideologies dictatorials ===
Són aquelles en què una persona o un grup de persones decideixen sobre un col·lectiu major. Taxonòmicament, es categoritza dins les [[ideologia parapolítica|ideologies parapolítiques]], ja sigui perquè es consideri als dictadors com a representats sobre la terra d'una suposada ''sobirania divina'', ja sigui per pur [[egocentrisme]] o [[egoisme]].
Linha 70 ⟶ 68:
== Vegeu també ==
* [[Retroversió de la sobirania dels pobles]]
* [[Escola de Salamanca]]
== Referències ==
| |||