Suda de Lleida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11:
| designacio1_data = 03/06/1931
}}
La '''suda de Lleida''' o '''castell del Rei''' era la suda o [[alcassaba]] de la ciutat de [[Lleida]], d'origen andalusí. És situada al turó de la [[Seu Vella de Lleida|Seu Vella]]. Després d'una important restauració que l'integrà en el [[Conjunt Monumental de la Seu Vella i Castell del Rei|conjunt monumental de la seu vella i castell del Rei]],<ref>[http://www.turismedelleida.cat/viure-a-lleida/conjunt-monumental-de-la-seu-vella-i-castell-del-rei-suda Turisme de Lleida.]</ref> el castell i el seu centre d'interpretació són visitables des de principis de [[2011]].<ref name="turoseuvella">[http://www.turoseuvella.cat/el-conjunt-monumental/castell-del-rei-suda La Suda] al web del Consorci del Turó de la Seu Vella</ref>
== Descripció ==
Línia 18:
En temps de Felip V i durant bona part del segle XVIII, s'edificaren, dins de les concepcions de Vauban, quatre baluards i diferents fortificacions al voltant de l'antiga suda, que atorgaren una nova fesomia al conjunt. Tot el recinte estava emmurallat i s'hi accedia per un pont llevadís que travessava un fossat.<ref name="patmapa"/>
Tenia planta rectangular amb cossos al voltant d'un pati central i, al costat nord, una capella i un mirador. Únicament se'n conserva la part meridional, la més propera a la [[La Seu Vella de Lleida|seu]]. Té una façana articulada per tres torres amb espitlleres i obertures, i una nau amb volta de creueria.
== Història ==
El castell de la Suda està situat al costat de la seu vella de Lleida. La seva existència està documentada des de l'any 882, època en què Lleida era ocupada pels sarraïns. El van construir allà perquè dominava tota la plana de Lleida i era un excel·lent lloc de defensa. Entre els anys 1031 i 1036 va servir de refugi al destronat [[Hixam III|Hisham III]], últim califa de Còrdova.
A partir de la conquesta cristiana, el castell de la Suda va ser seu d'alguns fets històrics remarcables. El 1150, s'hi va celebrar el casament entre el comte [[Ramon Berenguer IV]] i [[Peronella d'Aragó|Peronella]], filla del rei [[Ramir II d'Aragó|Ramir d'Aragó]].<ref>[http://www.derechoaragones.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1457&presentacion=pagina&posicion=201&forma=] Antonio Ubieto Arteta. Historia de Aragón. Pàg. 170 i 171. {{ISBN|847013227X}}</ref>
Aquesta unió va segellar l'entroncament de la casa d'Aragó amb el [[casal de Barcelona]].
| |||