Arres: diferència entre les revisions

El seu territori comprèn les muntanyes d'utilitat pública 251 i 252. La primer anomenada '''Montagut''' (al de l'esquerra de la Garona), comprèn la valla del barranc d''''Era Barèsta''' i té una superfície de 295 ha, 292,5 de les quals, públiques (i 2,5 d'enclavats); de les públiques, 136 ha són pastius, 131 bosc d'[[avet]] i de [[faig]] (uns 28,262 m³ de fusta). La '''muntanya''' 252, anomenada '''de Sasseuva, Pales e Paletes''', al sector de la dreta de la Garona i recorregut en par pel '''barranc d'Arres''', té una superfície de 676 ha. 660 de les quals, publiques (i 16 enclavats); de les primeres, 154 ha són de pastius, 451 de bosc d'avet ('''bosc d'Er Avedau'''), faig i [[pi negre]] (uns 57, 179 m³ de fusta) i 55 de rases, en aquesta muntanya els veïns de Bossost tenen mancomunitat de gaudi i de pastius a la partida de '''Regodèr''' (36,30 ha), i els veïns d'Arró, a la de '''Sassolans''' (19, 80 ha); i en la mateixa muntanya, al sector N pròxim amb Bossost, hi ha un dels jaciments de [[blenda]] i [[plom]] més importants de la vall, la ''''Mina Victòria''', jaciment que fou explotat en part per una companyia francesa.

 

 

Aquest municipi formà del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc apareix amb la forma ''Arres'' i ''Darres'', i ja apareixien els dos nuclis d''''Arres Sobiràs''' i '''Arres sotiràs'''.