Termoluminescència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
Es coneix per ''' termoluminescència ''' a tota emissió de [[llum]], independent d'aquella provocada per la incandescència, que emet un sòlid [[Aïllant tèrmic|aïllant]] o [[semiconductor]] quan és escalfat. Es tracta de l'emissió d'una [[energia]] prèviament absorbida com a resultat d'un estímul tèrmic. Aquesta propietat física, present en molts [[minerals]], és utilitzada com [[Tècniques de cronologia absoluta|tècnica de datació]].
En general, els principis que governen la termoluminescència són essencialment els mateixos d'aquells responsables de tots els processos luminescents i, d'aquesta manera, la termoluminescència és un dels processos que componen el fenomen de la [[luminescència]].
== Història del fenomen == ▼
Si bé el primer esment clar va ser fet per [[Albert Magne]] (1200-1280) en descriure la llum emesa per un [[diamant]] escalfat, el primer treball reconegut científicament en què es descriu un procés termoluminescent va ser realitzat per [[Robert Boyle]] el [[1663]] per al '' Register of the Royal Society '' de Londres, en el qual descriu l'estranya emissió de llum provinent d'un diamant que havia portat amb si al llit. Escalfant posteriorment mitjançant altres mètodes més convencionals, per fricció o truca, va observar que el fenomen es repetia. ▼
Al {{segle|XVIII|s}} es van donar diferents explicacions més o menys afortunades, descobrint que la termoluminescència es reactivava per exposició a la llum. Es començava a pensar que la calor estimulava l'emissió, però no que en fos la causa. Al llarg del [[segle XIX]], amb el descobriment dels [[raigs X]], es va observar que aquesta radiació generava termoluminescència en certs minerals com les [[fluorita|fluorites]]. ▼
▲Si bé el primer esment clar va ser fet per [[Albert Magne]] (1200-1280) en descriure la llum emesa per un [[diamant]] escalfat, el primer treball reconegut científicament en què es descriu un procés termoluminescent va ser realitzat per [[Robert Boyle]] el [[1663]] per al '' Register of the Royal Society '' de Londres, en el qual descriu l'estranya emissió de llum provinent d'un diamant que havia portat amb si al llit. Escalfant posteriorment mitjançant altres mètodes més convencionals, per fricció o truca, va observar que el fenomen es repetia.
▲Al {{segle|XVIII|s}} es van donar diferents explicacions més o menys afortunades, descobrint que la termoluminescència es reactivava per exposició a la llum. Es començava a pensar que la calor estimulava l'emissió, però no que en fos la causa. Al llarg del [[segle XIX]], amb el descobriment dels [[raigs X]], es va observar que aquesta radiació generava termoluminescència en certs minerals com les [[fluorita|fluorites]].
[[Marie Curie]], en la seva tesi doctoral de [[1904]], diu: "''certs cossos, com ara la fluorita, es tornen lluminosos en ser escalfats: són termoluminescents. La seva lluminositat desapareix després d'un temps, però la seva capacitat d'emissió, esborrada per la calor, es renova per mitjà d'una espurna i també per l'acció de la radiació.'' "
== Fonament teòric ==
La termoluminescència era ja un fenomen experimentalment controlat, però el fonament teòric del procés no es va desenvolupar fins a l'adveniment de la [[mecànica quàntica]], la qual va establir la concepció teòrica moderna.
== Datació arqueològica per termoluminescència ==
{{AP|Datació amb termoluminescència}}
La tècnica arqueològica de datar [[quars]] s'anomena datació per termoluminescència. La radiació de la terra des de l'espai (els raigs còsmics) produeix canvis en l'estructura cristal·lina del quars que s'acumula amb el temps. Quan s'escalfa acuradament el quars, l'estructura cristal·lina torna a la normalitat, però quan ho fa, emet llum. Com més temps han estat radiats, més llum emeten els grans de quars. En mesurar les longituds d'ona, i comparar-les amb elements prèviament datats, es pot obtenir el temps que ha estat exposat a la intempèrie el quars, un dels elements més comuns de l'escorça terrestre.
== Nota ==
{{Referències}}
{{Autoritat}}
| |||