Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 20:
 
== El testament ==
Primerament el rei concedeix diverses tinences: [[Estella]] per a la Catedral de Pamplona i el Monestir de Leire, [[Nàjera]] i [[Tobias]] per al Monestir de Santa Maria de Nàjera i el Monestir de Sant Millan de la Cogolla, [[Belardo]] per al Monestir de [[San Salvador de Oña]], [[San Esteban de Gormaz]] i [[Almazán]] per al Monestir de Sant Salvador d'Oviedo, [[Calahorra]], [[Cervera de Alhama]] i [[Tudején]], per a la Catedral de Santiago de Compostela, [[Sangüenza]] per al Monestir de Santo Domingo de Silos, i el dot de la seua mare [[Felícia de Roucy]] format per [[Biel (Saragossa)|Biel]], [[Bailo]], [[Astorito]], [[Ardanés]], i [[Sos del Rei Catòlic|Sos]], per al Monestir de Sant Joan de la Penya i el Monestir de San Pedro de Siresa.<ref name="UBIETO-V-69"/>
 
En segon lloc nomena hereus als Ordes militars; després dóna el «''dominatum''» (el domini de la terra com a senyor feudal) i el «''principatum''» (cabdillatge militar sobre els homes); seguidament dóna la propietat del seu regne (''«regnum»'') als Ordes militars («''A aquests tres concedeixo tot el meu regne''»): [[Orde de Sant Joan de Jerusalem]], [[Orde del Temple|Orde del Temple de Salomó]] i [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]]. El testament fou novament ratificat el [[4 de setembre]] del [[1134]].<ref name="UBIETO-V-69b">[[#UBIETO 1987|Ubieto 1987]], Historia de Aragón, vol. 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 69; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina El testamento de Alfonso I el Batallador]{{citació2|«En nombre del bien más grande e incomparable, que es Dios. Yo Alfonso, rey de los aragoneses y pamploneses hasta ribagorza, pensando en mi suerte y reflexionando que la naturaleza hace mortales a todos los hombres, me propuse, mientras tuviera vida y salud, distribuir el reino que Dios me concedió y mis posesiones y rentas de la manera más conveniente para después de mi existencia. Por consiguiente, temiendo el juicio divino, para la salvación de mi alma y también la de mi padre y mi madre y la de todos mis familiares, hago este testamento a Dios, a Nuestro Señor Jesucristo y a todos sus santos. Y con buen ánimo y espontánea voluntad ofrezco a Dios, a la Virgen María de Pamplona y a San Salvador de Leire, el castillo de Estella, con toda la villa y con todas aquellas cosas que pertenecen a la jurisdicción real, de manera que una mitad sea de Santa María y la otra de San Salvador. De igual modo, dono a Santa María de Nájera y a San Millán, el castillo de Nájera con todas las cosas u honores que pertenecen a este castillo, también el castillo de Tribia con todo su honor; y de todo esto, media parte sea de Santa María y la otra de San Millán. Ofrezco también, a San Salvador de Oña el castillo de Belorado con todo su honor. Asimismo dono a San Salvador de Oviedo, [[San Esteban de Gormaz]] y Almazán con todas sus pertenencias. Dono también a San Jaime de Galicia, Calahorra, Cervera y Turtulón con todas sus pertenencias. También a Santo Domingo de Silos dono el castillo de Sangüesa, con la villa, los dos burgos, el nuevo y el viejo, y su mercado. Dono también a San Juan de la Peña y a San Pedro de Siresa toda aquella dote que fue de mi madre, es decir, Biel, Bailo, Astorit, Ardenes y Sosa, y todos aquellos vienes que se pudiera descubrir que fueron bienes dotales de mi madre: y de estas cosas, media parte sea de San Pedro de Siresa y la otra media parte sea de San Juan de la Peña, con todas sus pertenencias. Y así también, para después de mi muerte, dejo como heredero y sucesor mío al Sepulcro del Señor, que está en Jerusalén, y a aquellos que los vigilan y custodian y allí mismo sirven a Dios; al Hospital de los Pobres, que está en Jerusalén; y al Templo del Señor con los caballeros que allí vigilan para defender el nombre de la cristiandad. A estos tres concedo todo mi reino, o sea el dominio [dominicatus] que poseo sobre toda la tierra de mi reino, así como el principado [principatus] y el derecho que tengo sobre todos los hombres de mi tierra, tanto los religiosos como los laicos, obispos, abades, canónigos, monjes, optimates, caballeros, burgueses, rústicos y mercaderes, hombres y mujeres, pequeños y grandes, ricos y pobres, judíos y sarracenos, bajo las mismas leyes y tradiciones, que mi padre, mi hermano y yo hasta hoy lo tuvimos y hemos de tener. Doy a la milicia del Temple mi caballo con todas sus armas. Y si Dios me diese Tortosa, que sea del Hospital de Jerusalem. (...) Las propiedades que por nosotros o por nuestros antecesores deben tener por derecho hereditario, excepto aquellas que son entregadas a los lugares santos, íntegramente dejo al Sepulcro del Señor y al Hospital de los pobres y a la milicia del Temple, de tal manera que después de mi muerte aquellos que por mí las tienen, que las tengan durante toda su vida como por mí; y, después de la muerte de ellos, sean íntegramente del Sepulcro y del Hospital de de la milicia de Salomón, y de aquel a quien quisieran darlas. De este modo todo mi reino, como sobreescrito está, y toda mi tierra, cuanto yo tengo y cuanto me fue legado por mis antecesores, y cuanto yo adquirí o en el futuro adquiera,con la ayuda de Dios, cualquier cosa que yo ahora doy y en adelante legítimamente podré dar, todo lo otorgo y concedo al Sepulcro de Cristo, al Hospital de los Pobres y al Templo del Señor para que ellos lo tengan y posean en tres justas e iguales partes. Todas estas cosas sobredichas doy y concedo a Dios y a los santos sobredichos de modo que sean propias y firmes como hoy son mías, y tengan postestad de dar y de quitar. Y si alguno de quienes tienen estos honores y tendran en el futuro quisiesen levantarse en sobervia y no quisies reconocer a estos santos como a mí, mis hombres y mis fieles lo acusen de traición y baucia, como lo harían si yo estuviese vivo y presente; y les ayuden por fe y sin engaño. (...) Todo esto lo hago para la salvación del alma de mi padre y de mi madre y la remisión de todos mis pecados y para merecer un lugar en la vida eterna. Esta escritura ha sido hecha en (1131) la era M C LXVIIII (era hispànica 1169), en el mes d'octubre, durante el asedio de Bayona. Sancius Petre Rubee, scriptor regis, scripsit cartam»}}</ref>
Línia 30:
Dono també a Sant Jaume de Galícia, Calahorra, Cervera i Turtulón amb totes les seves pertinences. També a Santo Domingo de Silos dono el castell de Sangüesa, amb la vila, els dos burgs, el nou i el vell, i el seu mercat. Dono també a San Juan de la Peña ia Sant Pere de Siresa tota aquella dot que va ser de la meva mare, és a dir, Biel, Bailo, Astorit, Ardenes i Sosa, i tots aquells vens que es pogués descobrir que van ser béns dotals de la meva mare: i d'aquestes coses, mitja part sigui de Sant Pere de Siresa i l'altra mitja part sigui de San Juan de la Peña, amb totes les seves pertinences.
 
I així també, per a després de la meva mort, deixo com a hereu i successor meu al [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|Sepulcre del Senyor]], que està a Jerusalem, i a aquells que el vigilen i custodien i allà mateix serveixen a Déu; i a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital dels Pobres]], que està a Jerusalem; i al [[Orde del Temple|Temple del Senyor]] amb els cavallers que allí vigilen per defensar el nom de la cristiandat. A aquests tres concedeixo el meu regne, és a dir el domini [dominatum] que tinc sobre tota la terra del meu regne, així com el principat [principatum] i el dret que tinc sobre tots els homes de la meva terra, tant els religiosos com els laics, bisbes, abats, canonges, monjos, optimates, cavallers, burgesos, rústics i mercaders, homes i dones, petits i grans, rics i pobres, jueus i sarraïns, sota les mateixes lleis i tradicions, que el meu pare, el meu germà i jo fins avui ho vam tenir i hem de tenir. Dono a la [[Orde del Temple|milícia del Temple]] meu cavall amb totes les seves armes. I si Déu em donés Tortosa, que sigui de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital de Jerusalem]].
 
(''Preterea, quia non est mirum si fallimur, quia homines sumus, si qua ego aut pater meus sive frater ecclesiis terre nostre, sedibus, aut monasteriis, de rebus, honoribus vel posessionibus iniuste abstulimus, rogamus et iubemus ut prelati et domini Sancti Sepulcri, et Ospitalis, et Templi, iuste restituant. Eodem modo, si cui homini meo, viro vel mulieri, clerico vel laico, aut ego aut aliquis antecesorum meorum hereditatem suam iniuste abstulimus, ipsi misericorditer et iuste restituant'')
 
Similarment, les propietats que per nos o pels nostres antecessors han de tenir per dret hereditari, excepte aquelles que són lliurades als llocs sants, íntegrament deixo al [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|Sepulcre del Senyor]] i l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital dels pobres]] i la [[Orde del Temple|milícia del Temple]], de tal manera que després de la meva mort aquells que per mi les tenen, que les tinguin durant tota la seva vida com per mi, i, després de la mort d'ells, siguin íntegrament del [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|Sepulcre]] i de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital]], i de la [[Orde del Temple|milícia de Salomó]], i d'aquell a qui volguessin donar-les.
 
D'aquesta manera tot el meu regne, com sobreescrit està, i tota la meva terra, com jo tinc i com em va ser llegat pels meus antecessors, i com jo vaig adquirir o en el futur adquireixi, amb l'ajuda de Déu, qualsevol cosa que jo ara dono i en endavant legítimament podré donar, tot ho atorgo i concedeixo al [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|Sepulcre de Crist]], l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital dels Pobres]] i al [[Orde del Temple|Temple del Senyor]] perquè ells ho tinguin i posseeixin en tres justes i iguals parts.
 
Totes aquestes coses sobredites dono i concedeixo a Déu i als sants sobredits de manera que siguin pròpies i fermes com avui són meves, i tinguin potestat de donar i de treure. I si algun dels que tenen aquests honors i tindran en el futur volguessin aixecar-se en sobervia i no volguessin reconèixer a aquests sants com a mi, els meus homes i els meus fidels els acusin de traïció i baucia, com ho farien si jo estigués viu i present, i els ajudin per fe i sense engany.
 
(''Et si in vita mea placuerit michi quod de istis honoribus superius dictis voluerim relinquere vel sancte Marie vel sancto Iohanni de Pigna, vel aliis sanctis, illi qui tenuerint eas accipiant a me quod valeat'')
Línia 55:
== Conseqüències==
=== Les proclamacions del bisbe Ramir Sanxes a Aragó, i de Garcia Ramires a Pamplona===
La donació íntegra del regnum que va fer Alfons I d'Aragó i Pamplona als [[Ordes militars]] era quelcom inassumible tant per a la noblesa aragonesa com per la navarresa. Al regne d'Aragó alguns nobles optaren per proclamar ''rex'' al bisbe Ramir Sanxes, germà del difunt rei Alfons I i per tant membre de la [[dinastia Ximena]], mentre que els nobles navarresos optaren per proclamar ''rex'' a [[Garcia V de Navarra|Garcia Ramires]], també descendent d'una branca de la [[dinastia Ximena]].
 
Entre els nobles navarresos que donaven suport a aquest darrer hi havia [[Ladrón Íñiguez]] que controlava els estratègics territoris d'[[Àlaba]] i [[Haro]]. La lleialtat de la noblesa era imprescindible, ja que [[Garcia V de Navarra|Garcia Ramires]] procedia d'un fill bastard del darrer rei de Pamplona [[Sanç IV de Navarra]].
Línia 64:
== Manuscrits i edicions ==
* Testament de [[1131]]
** ACA, Reg. I, fol. 5.
** Bofarull, Pròsper: ''Colección de documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Aragón''; Barcelona, 1849; tom IV, pàg. 9, núm. 11.
* Darreres voluntats expressades a Sariñena el [[1134]]
Línia 79:
* {{ref-llibre|cognom=Abarca
|nom=Pedro
|títol= [http://books.google.cat/books?id=CONiNF7sfl8C&dq=reyes+aragon&lr=&as_brr=1&hl=ca&source=gbs_navlinks_s Los reyes de Aragón en anales históricos, distribuidos en dos partes. Volum 1]
|isbn=
|data=1682
Línia 125:
}} {{es}}
* {{ref-publicació| cognom= Martín Duque
| nom= Angel J.
| enllaçautor=
| article= La restauración de la monarquía navarra y las Órdenes Militares (1134-1194) | url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=497676
Línia 180:
* {{ref-llibre|cognom=Sas
|nom=D. Antonio
|títol= [http://books.google.cat/books?id=zAxofZCGQR0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false Compendio histórico de los reyes de Aragón]
|lloc=Madrid
|isbn=
Línia 201:
|issn= 0211-5425
|citació=
|ref= SERRANO}} {{es}}
* {{Ref-llibre
|cognom=Ubieto Arteta
|nom=Antonio
|enllaçautor=Antonio Ubieto Arteta
|títol=[http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=449&path=1452&presentacion=pagina Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial]
|lloc=Zaragoza
|editorial = Anubar
Línia 262:
 
== Vegeu també ==
* [[Casa d'Aragó]]
 
[[Categoria:Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona| ]]