Guerra de Borgonya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 23:
El 1469 el duc [[Segimon d'Àustria]] va assignar les seves possessions a Alsàcia a [[Carles el Temerari]], duc de Borgonya, com a [[feu]], perquè les protegís contra l'expansió de l'[[antiga Confederació Suïssa]]. L'involucrament de Carles a l'oest del Rin no li va donar cap raó per atacar els confederats, com volia Segimon, però el seu embargament polític a les ciutats de [[Basilea]], [[Estrasburg]] i [[Mülhausen]], dirigides per [[Peter von Hagenbach]], va fer que aquestes ciutats acudissin a [[Berna]] a la recerca d'ajuda. L'estratègia expansionista de Carles va patir una primera derrota quan va fracassar l'atac a l'[[arquebisbat de Colònia]] després del fallit [[setge de Neuss]] (1473-1474).
En una segona fase, Segimon buscava un acord de pau amb la confederació suïssa, que va acabar aconseguint a [[Constança (Alemanya)|Constança]] el 1474 (anomenada més tard ''[[Ewige Richtung]]'')<ref>Richard Vaughan, ''[http://books.google.cat/books?id=GsKuCHXRuPMC&pg=PA292&dq=Ewige+Richtung&hl=ca&ei=CUVoTJ7NHtm5jAfwsa3UBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Ewige%20Richtung&f=false Charles the Bold: the last Valois Duke of Burgundy]'', p.292 {{en}}
Lluís XI signà diversos tractats: amb els suïssos a l'octubre i amb [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] al desembre de [[1474]], i amb [[Eduard IV d'Anglaterra]] el [[29 d'agost]] de [[1475]], que tenen com a objectiu aïllar [[Carles I de Borgonya]]. Renat II aprofita la situació i llança un atac contra el seu veí el 9 de maig de 1475. Carles, sense perdre temps, firma una nova treva amb el rei de França i envaeix Lorena a la tardor. Ràpidament pren [[Charmes (Vosges)|Charmes]], [[Épinal]] i la capital del ducat, [[Nancy]], el 24 de novembre de 1475, que es rendeix després d'un mes de setge i [[Renat II de Lorena]] ha de refugiar-se a Joinville, petita ciutat al nord de Lorena. Carles acompleix en part el seu somni de reunir territorialment l'antic regne de la [[Regne de Lotaríngia|Lotaríngia]] amb Nancy per capital del nou regne. Els estats lorenesos s'alien amb el vencedor, que estableix diversos forts d'avançada amb la intenció de conquerir Suïssa.
El [[1475]], les forces berneses van conquerir i arrasar el [[Vaud]], que pertanyia al [[duc de Savoia]], aliat de Carles I de Borgonya. Al [[Valais]], la república independent dels ''Sieben Zenden'' juntament amb els bernesos i altres tropes confederades van expulsar als de Savoia del baix Valais després de vèncer a la [[Batalla de La Planta]] el novembre de 1475. En 1476 Carles contraatacar i va marxar contra [[Grandson]], que pertanyia a [[Pierre de Romont]] de Savoia, on la seva guarnició seria ofegada al llac malgrat haver capitulat. Quan les forces confederades van arribar uns dies més tard, el seu exèrcit va patir una derrota enorme en la [[batalla de Grandson]] el [[22 de juny]] de [[1476]].<ref>Robert Douglas Smith i Kelly DeVries, ''[http://books.google.cat/books?id=UAL0SfuyUGQC&pg=PA192&dq=battle+of+murten&hl=ca&ei=0At6TOutMIGMONXkic0G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEAQ6AEwBA#v=onepage&q=battle%20of%20murten&f=false The artillery of the Dukes of Burgundy, 1363-1477]'', p.192 {{en}}
== Efectes ==
|