Unió Liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
No es tractava d'un partit amb un bagatge ideològic, sinó que era pragmàtic i els seus principis bàsics era conservar la monarquia com a forma de govern però sense derives absolutistes, reformar l'administració pública en sentit centralista i oferir un cert grau de multipartidisme. Intentà reformar la llei de premsa i mantenir una política econòmica de fortes inversions públiques. Controlava els diaris ''La Época'', ''El Diario Español'' i ''La Correspondencia de España''.
La Unió Liberal governà durant els períodes [[1858]]-[[1863]] i [[1865]]-[[1866]], ocupant gairebé tots els escons de les Corts, i sempre amb [[Leopoldo O'Donnell]] com a president de govern, qui comptava amb el ministre de governació [[Manuel Posada Herrera]]. A la mort d'O'Donnell el 1867 fou substituït pel general [[Francisco Serrano Domínguez]]. Es barrejà en forces intrigues polítiques i va conspirar contra la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] a favor del seu fill [[Alfons XII|Alfons]] al marge de les Corts. Participà en la [[revolució de 1868]] i en el govern que en sorgí. Tanmateix, fou desbordat per la proclamació de la [[Primera República Espanyola]], i el 1874 la major part dels afiliats seguiren [[Antonio Cánovas del Castillo]] quan fundà el [[Partit Liberal Conservador]].
El seu programa descentralitzador li va permetre a Catalunya de rebre el suport de [[Joan Mañé i Flaquer]] i del [[Diari de Barcelona]], on hi col·laboraven personatges destacats com [[Manuel Duran i Bas]], [[Estanislau Reynals i Rabassa]] i [[Josep Coll i Vehí]], entre d'altres. Entre els membres del partit hi figurà l'advocat igualadí [[Celestí Mas i Abat]]. A València hi tenia el suport de Domènec Mascarós i el brigadier José Berruezo. Amb els anys també s'hi adherí el general [[Joan Prim i Prats]].
| |||