Letó: diferència entre les revisions

El dialecte central va servir com a base per a la creació del letó estàndard. Es subdivideix en el que es parla a la major part de la regió històrica de Vidzeme (llevat de la part nord, on es parla el dialecte livonià), el parlat a la totalitat de [[Zemgale]] i el de la meitat sud de Curlàndia. Les varietats de Vidzeme i Zemgalia són més semblants entre elles, ja que la que s´empra a Curlàndia (propera a l´idioma kursenieki, que es parla a l´[[istme de Curlàndia]]) resulta més arcaica que les altres dues. Una mostra n´és el fet que a aquesta varietat del dialecte central (la de Curlàndia) encara es fa servir la variant amb cedillatrenc de la lletra ''R (Ŗ)'', encara que va ser descartada del letó estàndard el cinc de juny de 1946<ref>''LPSR AP Prezidija Ziņotājs'', no. 132 (1946), p. 132.</ref> i eliminada totalment de l´alfabet l´any 1957. Aquesta lletra representa la versió palatalitzada (/rʲ/) de la ''r.'' Per altra banda, a la varietat de Vidzeme existeixen tres entonacions (llarga, curta i descendent) mentres que a les de Zemgale i Curlàndia només n´hi ha dues.