Vot únic transferible: diferència entre les revisions

El VUT és el sistema elegit per grups com ara la Proportional Representation Society of Australia i l'Electoral Reform Society, del [[Regne Unit]]. A Catalunya diversos grups també l'han proposat com ara la [[Fundació Catalunya Oberta]]<ref>{{ref-notícia|títol=L'aplicació del sistema electoral irlandès a Catalunya milloraria la qualitat democràtica|publicació=El Singular|url=http://www.elsingular.cat/cat/notices/l_rsquo_aplicaci_del_sistema_electoral_irland_s_a_catalunya_milloraria_la_qualitat_democr_tica_30567.php|consulta=9 maig 2015|data=10 desembre 2008}}</ref> i sectors vinculats al [[Moviment 15-M]] i se n'han fet estudis sobre la seva possible aplicació.<ref name="Bosch">{{ref-web|cognom=Bosch|nom=Agustí|url=http://www.iec.cat/butlleti/pdf/127_butlleti_Estudi%20Sistema%20Electoral.pdf|consulta=9 maig 2015|títol=Sistema electoral i qualitat democràtica|editor=Universitat Autònoma de Barcelona|format=PDF}}</ref>

 

 

== Terminologia ==

Quan s'utilitza el VUT per unes eleccions amb un únic guanyador, és equivalent a la [[segona volta instantània|votació preferencial o segona volta instantània]].<ref>{{ref-notícia|títol=Q&A: Electoral reform and proportional representation |editorial=BBC |data= 11 maig 2010|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/election_2010/8644480.stm |consulta=13 maig 2010 |llengua= anglès}}</ref> Per diferenciar-les, el VUT aplicat a una elecció amb múltiples guanyadors se sol denominar ''representació proporcional a través de vot únic transferible''. ''VUT'' generalment es refereix a la versió multiguanyador, tal com ho fa en aquest article. A Austràlia se'l coneix com a ''mètode proporcional Hare-Clark'', mentre que en altres països, com els Estats Units, pot ser conegut per altres denominacions, com ara "vot amb opcions", "vot preferencial", etc.

 

 

== Votació ==

[[Fitxer:Preferential ballot.svg|miniatura|Papereta de vot]]

En el VUT, cada votant ordena la llista de candidats en ordre de preferència. És a dir (en el tipus de papereta més habitual), es posa un 1 al costat del candidat preferit, un 2 al costat del segon candidat més preferit, i així successivament. La papereta depositada pel votant conté, per tant, una llista ordinal de candidats. En la papereta mostrada en la imatge de la dreta, les preferències del votant són les següents:

 

== Escrutini ==

=== Establiment de la quota ===

En una elecció mitjançant VUT, un candidat necessita un nombre mínim de vots (la quota, o llindar) per ser elegit. Existeixen diferents quotes, però la més comuna és la quota Droop, que es calcula mitjançant la fórmula:

 

=== Determinació dels guanyadors ===

En una elecció mitjançant VUT es procedeix segons els següents passos:

 

 

== Exemple ==

Es tracta d'elegir quin menjar s'ha de servir en una festa. Hi ha 5 candidats, dels quals cal elegir-ne 3. Els candidats són: ''Taronges'', ''Peres'', ''Xocolata'', ''Maduixes'' i ''Llaminadures''. Els 20 assistents a la festa han emplenat les seves paperetes d'acord amb la taula següent. En aquest exemple, n'hi ha prou amb una segona opció d'alguns dels votants. Tanmateix, amb una distribució del vot diferent podria caldre un major nombre de preferències.

 

 

== Variants del mètode de recompte ==

Els sistemes de VUT varien en certs aspectes. El principal és la forma de transferir els vots, així com la mida exacta de la quota per determinar guanyadors. De fet, per aquest motiu, alguns han suggerit que VUT hauria de considerar-se una família de sistemes electorals més que un únic sistema electoral. Avui en dia, la quota Droop és la quota més utilitzada, car assegura la regla de la majoria (excepte en casos rars) alhora que manté la condició que no permet assolir la quota a més candidats que escons hi ha per omplir. El VUT original utilitzava la quota Hare, però actualment se la considera tècnicament inferior. Nova Zelanda utilitza una quota similar a la quota Droop.