Xancleta: diferència entre les revisions

La '''xancleta''' ([[castellanismes|castellanisme]] derivat de [[xancla|xancle]])<ref>{{GEC|e00143987|Xancle}}</ref><ref>''Xancla'' és feminització de ''xancle'' ('sobrecalçat'), mot que, al seu torn, sembla derivar de ''[[xanca]]''. Tornant a ''xancla'', tradicionalment aquest mot s'emprava en exclusiva en l'expressió ''a xancla'' ('a retaló'), expressió avui sovint substituïda per ''a xancleta''. En l'actualitat, i per influència de l'espanyol ''chancla'', s'ha popularitzat ''[[xancla]]'' com a nom d'una sabatilla similar a la xancleta, però amb empenya en forma de tira que deixa les puntes dels dits a l'aire, en comptes de tira en Y entre els dits; allò que en francès s'anomena ''mule''.</ref> o '''xoc'''<ref>{{DCVB|Xoc}}</ref> un tipus de [[calçat]] que no té [[taló]] o que es duu sempre a [[retaló]] i que consta simplement d'una sola i una tira en forma de Y, la qual separa el dit gros dels altres i serveix per a sostenir-se al [[peu]]. A diferència de la [[sandàlia]], és oberta per la part del taló i del turmell i, a diferència de la [[xancla]], no té [[empenya]] pròpiament dita.

Sembla que la xancleta prové del [[zōri]], un calçat semblant usat tradicionalment al [[Japó]]. Als anys trenta del segle XX aquest calçat conegué imitacions al Pacífic, i, ja en la segona postguerra mundial, a Nova Zelanda, on es creà la forma actual, de plàstic, i d'on s'escampà per tot el món.

En molts països subdesenvolupats, el calçament tradicional és alguna mena de xancleta (per exemple, a la Indoxina). En d'altres, sovint es camina descalç, i la xancleta és com un graó més en la vestimenta, i el primer pas en l'adopció del calçat.